Que la Barcelona, que porta inscrit en el seu ADN l’acolliment amb tothom que la visita, ho sigui també amb el Sant Pare
[MCS Arquebisbat de Barcelona] La homilia de la solemnitat de la Mercè del Cardenal Arquebisbe de Barcelona és la que sovint té més ressò en els mitjans de comunicació social, -probablement per que és la que és pronunciada davant les màximes autoritats del país- , enguany, tampoc ha decebut als qui esperaven la clara veu [...]
La homilia de la solemnitat de la Mercè del Cardenal Arquebisbe de Barcelona és la que sovint té més ressò en els mitjans de comunicació social, -probablement per que és la que és pronunciada davant les màximes autoritats del país- , enguany, tampoc ha decebut als qui esperaven la clara veu d’un pastor reclamant davant del fidels i els poders públics la presència dels valors de l’Evangeli com a guia de fons de la convivència i la vida ciutadana. En un temps de multiculturalitat i laïcitat -sovint no sempre ben entesa- les paraules del Cardenal no han dubtat a afirmar : “Les nostres arrels cristianes són molt profundes i continuen donant saó i fruits en els nostres dies”. I referint-se a les paraules que el Sant Pare Benet XVI ha fet recentment al seu viatge a Anglaterra ha afegit: “L’Evangeli està en la base d’una societat veritablement humana, justa i lliure”. I va expressar el desig d’establir un diàleg d’amistat amb tota la societat, per tal de comunicar-li la novetat de l’Evangeli, “del qual -va dir textualment- la cultura occidental està encara amarada”.
La Missa solemne de la festa major de Barcelona, que Mons. Lluís Martinez Sistach va qualificar, en la seva salutació inicial a tots els presents, com “l’acte més important dels que faran aquest dies arreu de la ciutat” comença puntualment a dos quarts d’onze del matí a la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè i Sant Miquel Arcàngel.
La processó inicial entrà al temple per la porta principal. L’Eucaristia fou presidida pel Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, i concelebraren amb ell, el Bisbe de Terrassa, Josep Angel Saiz Menesez; (val a dir que la Mare de Déu de la Mercè és la Patrona de la Província Eclesiàstica de Barcelona, però el Mons. Agustí Cortés Bisbe de Sant Feliu de Llobregat no hi pogué ser present); el Bisbe Auxiliar de Barcelona, Mons. Sebastià Taltavull i Anglada; el Bisbe Auxiliar de Terrasa, Mons. Salvador Cristau (que havia estat anys enrere, precisament, rector de la Mercè); el Bisbe Emèrit de Girona, Mons Carles Soler i Perdigò; acompanyants d’una trentena de preveres, entre ells els vicaris episcopals de Barcelona Mn. Joan Galtés, Mn. Jesús Sanz, Mn. Salvador Bacardit i certament no hi faltaven també el rector de la Basílica, Mn. Jordi Farrè. També i foren presents entre els celebrants el Pare Provincial dels Mercedaris, i el P. Antoni Pujals, Vicari del Opus Dei a Catalunya. Assistí com a diaca el diaca adscrit de la Basílica Mn. Josep Vidal auxiliat per Mn. Jordi Albert. Un grup de seminaristes exerciren els seus ministeris d’acòlits.
A la Missa de festa major hi assistiren les màximes autoritats polítiques i militars del país encapçalades pel Presidents del a Generalitat, Molt Honorable Sr. Jose Montilla; el Inspector General del Exercit, el Tinent General José Manuel Muñoz; l’Alcalde de la Ciutat, Sr. Hereu i la majoria del Consistori, així com altres líders polítics.
Durant la pregària dels fidels fou emotiu el moment on una malalta de “sensibilitat química crònica” demanà per totes les malalties encara no reconegudes com a tals i per que la Mare de Déu de la Mercè deslliuri els nous captius del dolor. També fou profundament sentida la pregària per el treball pastoral conjunt que es porta a terme en els tres bisbats de la Província Eclesiàstica de Barcelona, demanant a la seva patrona protecció i coratge per anunciar l’Evangeli.
Com ja és tradicional, les cases regionals presentaren al Sr. Cardenal uns rams de flors en el moment del ofertori que quedaren dipositats al peu d’altar durant la celebració de l’Eucaristia.
Acabada la Missa tots els celebrants pujaren al cambril a venerar i besar la imatge de la Mare de Déu de la Mercè, tot cantant els tradicional goigs i posant-se sota el seu mantell protector: “Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat”.