Quan comprendre’ns és confiar

Uns i altres necessitem aprendre, valorar-nos positivament, tot i reconeixent les pròpies capacitats i qualitats. No hi valen els arguments d’autoritat si no van acompanyats d’aquella coherència personal

M’agrada que els joves em facin preguntes perquè m’obliga a escoltar-los i fer-los cas. Ho dic així perquè crec que és un dels deures més importants que tenim els adults, especialment quan s’ha exercit o s’està exercint una responsabilitat educativa. A cada pregunta, però, hi correspon una o moltes respostes, no prefabricades sinó viscudes i explicades des del propi testimoni. Deia el beat Pau VI que «avui es fa més cas dels testimonis que dels mestres, i si s’escolta els mestres és perquè són testimonis». És això el que els joves cerquen?

L’altra cara de la moneda és l’acolliment i l’atenció juntament amb la resposta que els donem. El diàleg promet un bon resultat quan joves i adults en igualtat de condicions sabem encarar el que es posa a debat amb transparència, amb sinceritat i amb ganes de construir. Pensem que darrere les preguntes sempre hi ha una persona concreta que té una història, uns problemes, uns desitjos. Com també, darrere les respostes hi ha una experiència valuosa que es comunica, uns nous interrogants que apareixen, uns reptes que han de ser assumits.

Amb tot i perquè el diàleg sigui constructiu i en sortim satisfets, serà necessari afavorir un bon clima de comprensió per ambdues parts i tenir la confiança que és possible entendre’s. Uns i altres necessitem aprendre, valorar-nos positivament, tot i reconeixent les pròpies capacitats i qualitats. No hi valen els arguments d’autoritat si no van acompanyats d’aquella coherència personal que pretenen aconseguir. Els fets són els que donen la garantia de la credibilitat. Per això, és bo que en l’adult-educador s’hi descobreixi l’adult-testimoni, perquè haurà assumit en la pròpia vida el projecte que pretén transmetre. Aleshores, la comprensió mútua pot esdevenir confiança.

Quan en els nostres grups cristians i d’inspiració cristiana hi tenim en Jesús i l’Evangeli el referent d’identitat, caldrà fer aquest exercici quotidià de diàleg, sobretot quan els joves ens tapen de preguntes. No els defugim ni els deixem sense resposta. 

Sebastià Taltavull Anglada

Bisbe auxiliar de Barcelona