Proximitat, implicació i confiança
Qualsevol gest que ens apropa, qualsevol paraula que ens anima, qualsevol detall que genera confiança, són símptomes inequívocs de proximitat i d’implicació en tot allò que junts ens proposem portar a terme
Qualsevol gest que ens apropa, qualsevol paraula que ens anima, qualsevol detall que genera confiança, són símptomes inequívocs de proximitat i d’implicació en tot allò que junts ens proposem portar a terme. Fins i tot, «les bones estructures serveixen quan hi ha una vida que les anima, les sosté i les jutja» (EG 26). Les persones hem d’ajudar que siguin així en qualsevol de les nostres actuacions solidàries.
Fer-nos pròxims és un mandat evangèlic, prové de Jesús. En cristià, ni avui ni mai no ha tingut sentit tractar-nos en la distància. Si és així, és fàcil caure en la indiferència i pensar que l’altre no ens afecta. És per això que és fàcil passar de llarg i deixar-lo en la cuneta de l’exclusió i de l’oblit. Fer-nos pròxims ens ajuda a passar del desconeixement a la comprensió de l’altre fins a considerar-lo com algú que em pertany, un regal per a mi. Sols pensar-ho ja és un bon baròmetre per graduar la qualitat de la relació humana que establim.
Qui es fa pròxim, s’implica. És el preu i el goig de l’encarnació. La implicació, quan és humil, sol ser discreta, però eficaç, fins al punt que la mà dreta no sap què fa l’esquerra perquè opta per una solidaritat desinteressada, és a dir, sense interessos que la contaminen o intencions que la corrompen. M’impressiona quan el papa Francesc diu que «la comunitat evangelitzadora es fa amb obres i gestos en la vida quotidiana dels altres, escurça distàncies, s’abaixa fins a la humiliació si cal, i assumeix la vida humana, tocant la carn sofrent de Crist en el poble» (EG 24).
El moment actual, més que mai, demana aquesta implicació per la necessitat que hi ha arreu de generar confiança. Primer, en un mateix per la convicció creient en què un ha de treballar i, segon, perquè els altres han de poder fiar-se’n. Transformar des de l’Evangeli persones i estructures és possible quan fem que tots els altres puguin beneficiar-se d’una Església que es fa propera, s’implica i genera confiança. Senzillament, acull, estima i serveix com Jesús.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona
