Preguntes que ens interpel·len

Quan l’Església actua així, és plenament ella mateixa i troba la resposta en Jesús quan es defineix així: «L’Esperit del Senyor reposa damunt meu, perquè ell m’ha ungit.»

Són molts els moments en els quals se’ns fa la pregunta sobre la riquesa de l’Església. Només quan l’Església —tots els qui som Església— es fa pobra entre els pobres, i amb ells assumeix la responsabilitat d’un procés que els ajuda a ser ells mateixos agents de la seva pròpia promoció integral, és aleshores quan es percep que primer s’ha deixat evangelitzar abans de donar lliçons.

Un grup de cristians que deixen d’estar preocupats per les pròpies seguretats, prestigi, privilegis i imatge, s’han fixat més en la imatge deteriorada del Crist reflectida com en un mirall en la contemplació dels rostres que pateixen. Caldeixar de banda l’autoreferencialitat que ens aïlla i posar Crist i els altres al centre. Aquest és el signe inconfusible i l’inici d’una possible resposta.

De testimonis d’aquesta caritat, la història de l’Església n’està plena. Cal mirar-ho amb ulls de fe i de misericordiosa tendresa i ens serà fàcil descobrir-ho.Sant Ambròs, aclamat bisbe de l’Església de Milà essent encara catecumen, deia que «el qui envià els apòstols sense or, reuní les seves esglésies sense or. L’Església posseeix or, no per conservar-lo, sinó per fer-lo servir. No dirà el Senyor: per què tants desgraciats han mort de fam quan tu tenies or? Valia molt més conservar aquests vasos vivents que no els vasos de metall». És el canvi progressiu que s’ha d’anar introduint.

Quan l’Església actua així, és plenament ella mateixa i troba la resposta en Jesús quan es defineix així: «L’Esperit del Senyor reposa damunt meu, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gràcia del Senyor» (Lc 4,18-19).

Una Església disposada, com Jesús, a servir i a donar la vida, entregada del tot al bé de la humanitat és resposta viva a tantes preguntes que molts homes i dones d’avui es fan, ens interpel·len i ens conviden a viuremés d’acord amb l’Evangeli.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona