Petites accions quotidianes
Davant dels fenòmens globals que apareixen en escena és cert que hem de pensar globalment i ser molt conscients del que en aquest nivell ens ocupa a tota la humanitat, però l’actuació haurà de ser concreta i avaluable quotidianament.
Com en tot, aquest és el camp del compromís que tot ciutadà hem d’assumir. En això, els cristians no som diferents i, si res hi ha, per compromís amb l’Evangeli i la societat tenim encara una major responsabilitat.
En aquest sentit, el papa Francesc, a l’encíclica Laudato si accentua la importància de l’educació, una educació per l’aliança entre la humanitat i l’ambient. És un fet que hi ha moments com si la natura es rebel·lés i denunciés amb gemecs el mal que se li fa i el poc respecte que se li té. Per això, tota agressió ha de ser contrarestada amb accions eficaces provocant així un procés educatiu en el qual cadascún de nosaltres pren consciència de la seva aportació positiva.
Aquesta educació —diu Francesc— ha de tendir «a recuperar els distints nivells de l’equilibri ecològic: l’intern amb un mateix, el solidari amb els altres, el natural amb tots els éssers vius, l’espiritual amb Déu. L’educació ambiental hauria de disposar-nos a fer aquest salt cap al Misteri, des d’on una ètica ecològica adquireix el seu sentit més pregon» (n.210). Podem reaccionar des d’una transformació personal assumint petits gestos significatius del dia a dia, capaços de conformar un estil de vida més humà i humanitzador, més cristià.
Quines petites accions? El papa Francesc n’anomena les següents: «Evitar l’ús de material plàstic i de paper, reduir el consum d’aigua, separar els residus, cuinar només el que raonablement es podrà menjar, tractar amb cura els altres éssers vius, fer servir transport públic o compartir un mateix vehicle entre diverses persones, plantar arbres, apagar els llums innecessaris» (n. 211). Tot això —afegeix— és part d’una generosa i digna creativitat, que mostra la millor part de l’ésser humà.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona
