Patrimoni cultural cristià
Dr. Josep Maria Gurt, catedràtic d’arqueologia cristiana de la UB
El patrimoni cultural català està relacionat, en gran part, amb l’Església i l’art cristià. Si tenim en compte que el patrimoni paleocristià a Catalunya és “excepcional”, com afirma el Dr. Josep M. Gurt, catedràtic d’arqueologia cristiana de la UB, conèixer-lo és, pràcticament, una obligació.
Per què és excepcional, el patrimoni paleocristià a Catalunya?
Pel significat del conjunt de les restes conservades. Ens mostren totes les facetes de la nova religió: l’evangelització del territori, que molt aviat arriba a tots els racons de les terres de la província Tarraconense, la fixació d’una litúrgia en l’administració dels sagraments i l’organització eclesiàstica de les comunitats cristianes.
Aquest patrimoni és font d’evangelització i d’interès turístic. En som prou conscients?
En general, no; i tenim l’obligació de conèixer els nostres orígens cristians, fer-los conèixer i preservar-los per les generacions futures, perquè aquest cristianisme inicial del qual donen testimoni aquestes restes arqueològiques està a la base de la nostra societat.
Quins són els enclavatges bàsics de visita obligada?
Recomanaria conèixer totes les manifestacions materials del nostre cristianisme, perquè aprendrem de totes elles. Per l’espectacularitat i l’excepcionalitat, la vil·la de Centcelles i la seva cúpula de mosaic amb escenes bíbliques; el conjunt episcopal de Terrassa, amb pintures del s. VI, úniques i molt ben conservades; el baptisteri episcopal de Barcelona, que marca una continuïtat en el temps de la seu episcopal des del s. IV fins avui; i l’església de l’amfiteatre de Tarragona, on la comunitat cristiana de l’antiga Tarraco va voler commemorar el martiri i la mort de sant Fructuós.
Entrevist realitzada per
