Pastoral de l’amabilitat
A l’Església som conscients de la importància social i econòmica del turisme i de la necessitat d’acompanyar aquest fenomen des de l’àmbit de l’evangelització
La noció de desenvolupament comunitari ens fa veure que aquest no pot quedar reduït al simple creixement econòmic. Per això, desenvolupar una «pastoral de l’amabilitat» pot ajudar a rebre els visitants i turistes amb esperit d’obertura i fraternitat, mostrant així el rostre amable d’una comunitat cristiana viva i acollidora.
Moltes parròquies de zones turístiques acullen el visitant oferint propostes litúrgiques, formatives i culturals, amb l’aspiració que les vacances siguin de profit per al seu creixement humà i espiritual. Així, podem contribuir a un progrés equilibrat que sigui sostenible i respectuós en els àmbits econòmic, social, ambiental i cultural. No podem oblidar, enmig de la crisi que patim, que —com diu el papa Francesc— «la dignitat de l’home està vinculada al treball» i per això cal afavorir qualsevol oportunitat de treball, tan urgent com necessari.
La mobilitat i el mateix fenomen del turisme també faciliten una dimensió que està creixent a les nostres diòcesis i parròquies i cal fer-hi costat. És el turisme solidari o de voluntariat, en el qual molts joves —en temps de vacances— col·laboren en projectes de cooperació en zones pobres.
D’altra part, serà necessari afavorir un turisme que es desenvolupi en harmonia amb la comunitat que acull, amb el seu medi natural, amb les seves formes tradicionals i culturals, amb el seu patrimoni i estil de vida propi, establint un diàleg enriquidor entre la població local i els visitants. I, en aquest intercanvi, fer del nostre patrimoni religiós un mitjà d’evangelització, donant a conèixer l’art, les tradicions, la història, els valors morals i espirituals que ens caracteritzen, com també mostrar i compartir la fe i la pregària trobant-nos en les celebracions dominicals i festives.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona
