Passió dels cristians

La passió de Jesús segueix viva amb la mateixa o pitjor cruesa allà on milions de cristians són rebutjats, perseguits i assassinats, o han d’emigrar sense altra alternativa i sense que se’ls obri una escletxa d’esperança

Anem camí de la Setmana Santa, la setmana «gran» de l’any per als cristians. Temps especial, espiritualment dens. Temps de pregària i silenci. També temps de manifestacions religioses de diversa intensitat mesclades amb no poques actituds d’indiferència. Per als cristians, d’altra part, aquest és un moment únic a l’any per viure amb tota l’Església el misteri de Crist mort i ressuscitat en la seva vessant litúrgica i celebrativa, on la comunitat cristiana expressa la seva adhesió a Jesús i se solidaritza amb aquells que viuen la seva mateixa passió en el drama del dolor o de la persecució.

Les comunitats cristianes es mobilitzen en la preparació i posen de relleu la importància d’ocupar intensament aquests dies. L’ocasió s’ho mereix i també el contingut que es commemora, ja que en ell hi ha la raó de ser del cristianisme i la vivència d’un drama impregnat d’esperança que ha orientat entre nosaltres molts aspectes de la nostra cultura i ens ha fet sensibles a la importància del fet cristià. Tanmateix, quan el nostre occident viu en aquests moments una forta crisi de sentit, la passió de Jesús segueix a molts indrets i és present en molts cristians. Cada dia en tenim notícia.

La passió de Jesús, doncs, avui segueix viva amb la mateixa o pitjor cruesa allà on milions de cristians són rebutjats, perseguits i assassinats, o han d’emigrar sense altra alternativa i sense que se’ls obri una escletxa d’esperança. Són germanes i germans nostres; ho creiem? Qui sap si és també la indiferència la que ens impedeix plorar davant el glop amarg pel qual molts altres passen. La passió de Jesús és avui la passió de molts cristians i pren formes ben diverses, també entre nosaltres.

Tot això ens demana fets de misericòrdia, obres, i no sols programes per molt ben ideats que siguin, gestos d’apropament a la misèria de molts amb la qualitat d’un cor que estima i es compadeix. Pensem «on» i «qui», i donem el sentit que li correspon avui a la Setmana Santa.

Sebastià Taltavull Anglada

Bisbe auxiliar de Barcelona