Parenostre, que esteu en el cel

Un dia els deixebles digueren a Jesús “Senyor, ensenya’ns a pregar” (Lc 11,1) i Jesús els va convidar a fer-ho amb la pregària del Parenostre. Des d’aleshores, tots els cristians som cridats a pregar tothora amb les paraules que Jesús ens va ensenyar.

La pregària del Parenostre és la primera que aprenen els infants, de boca dels seus pares i mares, i sovint és la que acompanya el darrer comiat en la Fe que fem als nostres germans que ens deixen per anar a la casa del Pare. No sols la resem cada cop que celebrem l’eucaristia sinó que sovint la nostra vida de pregària la recull amb múltiples intencions. És, doncs, amb l’Avemaria i el Glòria, la pregària per antonomàsia que els cristians hem après dels mateixos llavis de Jesús. Posant el nostre dia al servei de Déu i dels germans, preguem plegats tot dient:

Pare nostre, que esteu en el cel:

Sigui santificat el vostre nom.

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

Faci’s la vostra voluntat,  

així a la terra com es fa en el cel.

El nostre pa de cada dia

Doneu-nos, Senyor, el dia d’avui.

I perdoneu les nostres culpes,

així com nosaltres perdonem

els nostres deutors.

I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació.

Ans deslliureu-nos de qualsevol mal.

Amén.

 

Mt 6,9-13