Només l’amor desbloqueja

Veiem que les idees no ho solucionen tot i sovint són causa d’enfrontament i de donar allargues als problemes, si no hi ha una ferma voluntat de diàleg i de certes renúncies per salvar el bé comú

Relacions humanes enquistades, problemes mal plantejats, silencis premeditats, acords bloquejats. Ens paralitzem i no fem avant. Ho patim a l’interior de les famílies, en la gestió pública, en les relacions laborals, en el caminar de moltes institucions ciutadanes, en el diàleg interreligiós, també en les relacions en el si de l’Església. Ens manca trobar allò que doni cohesió i perennitat a cada grup humà que pretén aportar quelcom de positiu al conjunt de la societat.

Veiem que les idees no ho solucionen tot i sovint són causa d’enfrontament i de donar allargues als problemes, si no hi ha una ferma voluntat de diàleg i de certes renúncies per salvar el bé comú. Sabem, d’altra part, que les coses s’han de parlar, els arguments s’han d’exposar, la pròpia visió ha de ser contrastada amb la dels altres. Aleshores, el goig d’arribar a fer camí junts ha de ser quelcom que ens atregui i ens motivi. Per això, cal introduir elements que desbloquegin i obrin noves perspectives.

La Doctrina Social de l’Església diu que la caritat política i social ha d’impregnar les relacions familiars, comunitàries i cíviques, per tal d’humanitzar més la convivència. «Ens hem de convèncer —diu el papa Francesc— que la caritat no és sols el principi de les micro-relacions, com les amistats, la família, el petit grup, sinó també les macro-relacions, com les relacions socials, econòmiques i polítiques» (EG 205). I, pensant en els polítics, diu «per què no acudir a Déu a fi que inspiri els seus plans?». Només l’amor pot provocar el desbloqueig i fer que tot prengui una nova orientació, només ell pot fer de correctiu a moltes de les nostres errades i omissions.

Ho diu sant Pau: «El qui estima és pacient, és servicial, no té enveja, no és arrogant, no obra amb duresa, no cerca el seu propi interès, no s’irrita, no porta en compte el mal, no s’alegra de la injustícia, sinó de la veritat. El qui estima tot ho disculpa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta» (1Co 13,4-7). Acabarà dient que l’amor no passa mai!

Sebastià Taltavull Anglada

Bisbe auxiliar de Barcelona