“No vull canviar mai de papàs!”

Article del bisbe auxiliar de Barcelona publicat el passat 29 d'agost al setmanari d'informació religiosa Catalunya Cristiana

«No et preocupis, que tindràs sempre els mateixos papàs!»  Una conversa familiar que l’agafes al vol enmig del carrer. Tot seguit en vaig fer pregària posant en mans del Senyor aquella família i tantes altres. Però quina lliçó. Pare i mare que prometen fidelitat a la seva filla, i li donen la confiança de la perpetuïtat de la seva companyia. 

Quan succeeix tot el contrari, són els més febles, i en aquest cas els infants, els qui solen ser víctimes dels problemes dels adults. I són precisament ells, els infants, els qui preveuen el que pot succeir. És cert que quan vénen les dificultats s’han d’afrontar de cara i tractar de superar-les amb l’amor i el perdó, comprenent i ajudant quan les persones es troben en situacions que semblen irreversibles. Això no deixa de fer que el clam angoixós dels més petits sigui una veu profètica que denuncia una realitat estesa a moltes llars. Una veu que no sols ha de ser escoltada, sinó eficaçment ajudada en la situació que reclama. 

Els més petits ens estan observant i esperen dels adults més maduresa en els compromisos que han contret, més coherència de vida, més bon exemple. I en concret ho demanen als pares, que estiguin més a prop, més units, més contents, més disposats a ajudar-los, en definitiva, més fidels a l’amor que un dia es van prometre i que és la clau de la felicitat de tota la família. Necessitem l’aportació positiva d’unes famílies que siguin vertaderes comunitats de vida i d’amor, capaces de comunicar aquesta experiència positiva que, al mateix temps, predisposa a comprendre amb amor de misericòrdia aquelles altres que no ho arriben a aconseguir. La nostra preocupació i missió ha de ser no deixar-les soles i posar tots els mitjans necessaris perquè puguin refer-se. 

Sebastià Taltavull Anglada

Bisbe auxiliar de Barcelona