Mostra’ns a viure, estimar i esperar
Jesús, obre’ns a l’esperança del teu Regne, on la mort i el pecat són vençuts i la teva resurrecció és la garantia de Vida. Mostra’ns a viure per aprendre a morir, mostra’ns a estimar per no defallir mai, mostra’ns a esperar per actuar sempre.
També la professió de fe és de cada dia, en els moments del goig que ens depassa i en la grisor de l’angoixa que ens envaeix. Dóna’ns la força del qui sap respondre quan se’ns demani raó del que esperem, quan se’ns acabin els arguments, quan ho vegem tot fosc. Dóna’ns l’enteresa d’afirmar l’esperança amb les raons que cada dia descobrim, amb els sentiments que provenen de tu, amb l’estimació i el goig que contagiem, amb el testimoni de senzillesa i d’amor que rebem.
Acompanya’ns en l’itinerari espiritual que vol sentir-te al costat sempre viu, disposats a donar raó de la teva persona als qui ens interroguen per la nostra esperança. Que la teva llum il·lumini el nostre rostre per veure’t, el nostre cor per estimar-te i tots els nostres passos per seguir-te.
Ens dónes raons profundes per viure i amb la teva mort, absurda com ella mateixa, obres un camí de sentit a la nostra. Vols que l’absurditat, la inutilitat, la perplexitat, donin pas a un crit sincer d’esperança i de vida: justament allà on tu ens dius que has vingut perquè tinguem Vida i aquesta sigui a desdir.
Les criatures d’aquest món —ens diu el papa Francesc— no podem ser considerades un bé sense amo: «Són vostres, Senyor, que estimeu la vida.» Estem units per llaços invisibles i constituïm una espècie de família universal, una sublim comunió que ens mou a un respecte sagrat, afectuós i humil.
Treballa amb nosaltres pel teu Esperit d’Amor el projecte del Pare: la felicitat del teu Regne dels pobres, dels humils, dels misericordiosos, dels nets de cor, dels afamats i assedegats de justícia, dels qui treballen per la pau, dels perseguits pel fet de voler ser com Tu. La felicitat que mai no s’acaba, Tu en tots per sempre!
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona
