Mons. Tena, un gran mestre en la reflexió teològica i en la pastoral de la litúrgia
La vida terrenal de Mons. Tena ha estat una vida dedicada a promoure la vida litúrgica de l’Església, per viure i ajudar els cristians a viure les celebracions de la fe com a obra de Crist i del seu Cos, que és l’Església
Mons. Pere Tena Garriga ha estat un treballador incansable al servei de l’estudi i de la divulgació de la sagrada litúrgia, sobretot dels ensenyaments que sobre aquesta matèria proposà el Concili Vaticà II. La seva bibliografia més actualitzada, publicada en la tesi doctoral de Joan Josep Moré titulada Eucaristía i Penitència. Els seus aspectes teològics, espirituals i pastorals en l’obra de Mons. Pere Tena (Barcelona, 2013). La llista dels seu escrits –llibres i articles- inclou 277 entrades, sense comptar els seus 80 editorials publicats en la revista de pastoral litúrgica Phase, fundada per ell.
Pere Tena i Garriga va néixer a l’Hospitalet de Llobregat el 14 de maig de 1928. Estudià al Seminari Conciliar de Barcelona, on va estar des dels 12 fins als 23 anys, va cursar els estudis d’Humanitats, Filosofia i Teologia. Amplià estudis i es doctorà en Teologia a
Professor de la Facultat de Teologia de Catalunya
Fou ordenat prevere el 29 de juny de
D’aquesta manera, de l’any 1956 al 1967 exercí la docència com a professor del Seminari Conciliar de Barcelona i després de
Fundador del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona
Fou el fundador, el promotor i el primer president del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona (1963-1973, 1982-1987). Va dirigir la revista Phase des del seu inici a l’any 1961 fins al 1987, i també ha col·laborat en moltes revistes i publicacions de l’àmbit litúrgic i sacramental.
Mons. Pere Tena Garriga ha estat un treballador incansable al servei de l’estudi i de la divulgació de la sagrada litúrgia Des de 1985 va ser professor i director de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona, incorporat a la Facultat de Teologia de Catalunya, des del qual ha impulsat l’estudi científic de la litúrgia.
Mons. Pere Tena ha estat sempre un home lúcid i realista, entusiasta en totes aquelles coses que ha realitzat, alhora que pacient i fora de tot desànim, fins i tot en els moments més durs i difícils, com varen ser els anys que varen seguir al Concili Vaticà II, amb una forta crisi de les institucions i de les persones cristianes. L’any 1986 fou nomenat canonge de la catedral de Barcelona.
Col·laborador del Papa Joan Pau II
L’any 1987 fou nomenat pel Sant Pare Joan Pau II com a subsecretari de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments de la Cúria romana càrrec que va exercir fins al 1993. Mons. Tena recordava aquest període com una de les experiències més satisfactòries de la seva vida. Va ser per a ell l’experiència d’obrir-se a la vida de l’Església d’arreu del món. Això li va permetre viure i confrontar la situació espiritual dels diversos països, així com la seva forma d’aplicar la reforma litúrgica del Vaticà II.
En aquest període d’especial col·laboració amb el Papa Joan Pau II va participar en l’elaboració d’alguns importants treballs litúrgics: de la segona edició del ritual del matrimoni, segona edició del ritual de les ordenació i en la nova edició del ritual d’exèquies. El Sr. Bisbe recordava aquest període com de gran il·lusió, però també de gran responsabilitat, perquè calia pensar en les diferents realitats de l’Església arreu del món, i trobar el que podia anar bé per a tots els cristians.
Bisbe auxiliar de Barcelona
El 1993 va ésser nomenat per Joan Pau II bisbe titular de Cerenza i auxiliar de l’arquebisbat de Barcelona, aleshores regit pel cardenal Ricard M. Carles. “L’ordenació episcopal a Barcelona –va dir Mons. Tena-, a la plaça de la catedral, en aquella tarda inolvidable del primer diumenge de setembre de l’any 1993, fou un esdeveniment sacramental culminant de la meva vida cristiana. El lema que havia escollit eren les paraules de Pau als Corintis: Adjutores gaudii vestri (2 Corintis 1,24), i moltes vegades he recordat silenciosament a aquest text; però he comprés també la veritat de l’observació que em va fer el P. Triacca quan li vaig parlar del lema: És molt difícil!, recordo que em va dir. Per a l’escut episcopal em vaig inspirar en la figura medieval de la fe o de l’Església, repetida en molts llocs: la creu i el calze. En definitiva, el misteri de la fe anunciat i celebrat,
Entre 1983 i 1993 fou consultor del Pontifici Consell per a
El 1996, atenent a la seva gran experiència en el camp de la pastoral litúrgica, va ser elegit president de
L’any 2001, va rebre el doctorat honoris causa en Sagrada Litúrgia pel prestigiós Institut Litúrgic de Sant Anselm, portat per l’orde dels Benedictins, on va llegir la lliçó doctoral titulada Manifiesto para la liturgia en el inicio del nuevo milenio.
Una vida dedicada a la litúrgia, ànima de la vida cristiana
Com diu el pare salesià Juan Josep Moré i Ramiro (Barcelona, 1956), en la tesi que hem citat i que ha dedicat a l’estudi de l’obra i el pensament de Mons. Tena, “hem de dir que Pere Tena és un pedagog de la reforma litúrgica”. Efectivament, això és el que es reflexa en tot el contingut de la seva obra i del seu pensament. Ha estat un gran mestre de la vida litúrgica, tant en els seus llibres com en els seus articles i col·laboracions en diversos mitjans. Cal destacar, en aquest sentit, les seves col·laboracions de temes litúrgics al setmanari Catalunya Cristiana, amb els que ha fet un veritable mestratge espiritual.
Ha estat un dels grans divulgadors de l’esperit i de les disposicions del concili vaticà II en el tema de la litúrgia. Dues de les seves darreres activitats magisterials foren, per una part, una conferència sobre el cinquantè de la constitució del Vaticà II sobre la litúrgia, en un acte celebrat a la Facultat de Teologia de Catalunya i en una conferència que pronuncià a Madrid sobre el mateix tema. Per a Tena, l’assemblea eclesial litúrgica és molt més que una simple reunió d’amics. És la presència de Crist ressuscitat que ens aplega i ens vivifica en l’esperit Sant. Per això l’Església és el lloc on es manifesta l’Esperit, i la celebració el lloc on se’ns fa proper i actiu el Crist gloriós. Com ell mateix confessava, potser entre els seus llibres, el que més reflecteix el seu pensament central és el titulat Celebrar el misterio (Barcelona, 2004), que dedica la primera part al Misteri de la Pasqua de Crist, el gran misteri de la nostra fe; i la segona part, com a conseqüència i fruit de la primera, és una invitació a fixar l’atenció en els sagraments, com a actes de Crist i fonts de la seva gràcia redemptora en el temps de l’Església, com a font i cimal de la vida cristiana. En ambdues parts s’harmonitzen la reflexió teològica i la reflexió pastoral; en totes dues el bisbe Tena ha estat un gran mestre.
L’altre activitat, gairebé pòstuma, fou un cicle de conferències que ell mateix va organitzar a la Residència Sacerdotal de Sant Josep Oriol, on ha viscut els darrers anys, atenent al seu germà gran, Mn. Francesc, i com a pare i cap espiritual molt estimat per tots els preveres residents. En aquest cicle de conferències va voler que diverses veus expliquessin els setze documents del Concili Vaticà II. Només es va reservar per a ell la constitució conciliar de Litúrgia, el document que el va entusiasmar quan era un jove sacerdot i que ha inspirat tota la seva obra i la seva vida exemplar de cristià, de prevere i de bisbe.
