Mons. Carlos Osoro: “S’ha d’aprendre a tenir una Església en sortida, però no de qualsevol manera”
L'Arquebisbe de Madrid va posar èmfasi durant el Congrés en una Església que surt a l'encontre de l'home
Quins són els reptes de la seva diòcesi?
Fa poc que estic a la diòcesi de Madrid, però puc dir que hi ha la necessitat de fer possible que tinguem una Església en sortida. Per tant, és una Església contemplativa, però que no s’emmiralla, sinó que surt a les perifèries.
-Quina ha estat la seva aportació en aquest Congrés?
En primer lloc, amb la meva presència he pogut aportar poques coses. Sobretot vull escoltar. A la primera part no hi vaig assistir, ja que encara no era Arquebisbe de Madrid, però aquests dies han estat uns dies on l’esperança, on el mandat del Senyor, s’han incorporat a la nostra existència.
Els reptes a les grans ciutats, com Barcelona i Madrid, són comuns?
Els reptes són semblants a tot arreu. Potser l’ajudar-nos a buscar respostes als reptes que tenim és la importància singular del que estem fent.
Tenen l’assentiment del Papa Francesc?
Ho ha manifestat en altres ocasions sent l’Arquebisbe de Buenos Aires. Ell es va expressar a favor d’aquesta pastoral, pels accents que havia de tenir. A través de Congressos i iniciatives com aquesta, aplicar aquest camí marcat pel Sant Pare és més possible.
Hi ha desconeixement teològic sobre la Pastoral aplicada a les Grans Ciutats?
Més que desconeixement falta una reflexió sobre el que s’ha de fer en aquests moments, perquè certament les situacions han canviat. D’una Església que en molts casos es mirava a ella mateixa, ara resulta que se li demana tot el contrari. S’ha d’aprendre a tenir una Església en sortida, però no es pot fer de qualsevol manera. La metodologia ha de ser la mateixa que tenia el Senyor, i per suposat ha de ser una Església que sàpiga viure en l’acollida permanent.
Quina Església desitja per a les Grans Ciutats?
Els que som i tenim consciència viva de pertànyer a l’Església, volem una Església que surti a l’encontre dels homes, que surt des del centre que és Jesucrist. Fent possible que sigui una Església samaritana, i que per tant, s’atura davant de totes les situacions, persones i grups i intenta donar-los vida i la curació que el Senyor vol entregar sempre. Aquesta és la missió de l’Església.
Quina visió té sobre la diòcesi de Barcelona?
La impressió sempre ha estat d’una Església viva, que ha sabut donar resposta als diferents reptes que ha tingut. Una Església que sap estar a les entranyes de la vida i dels homes i que ha transmès l’evangeli. Aquests paràmetres estic segur que van a seguir constants i que augmentaran en el futur. Aquesta mateixa missió, que l’Església Arxidiocesana de Barcelona ens ha de fer als arquebisbes de les grans ciutats, és senyal de la vida i l’interès d’aquesta Església aquí a Barcelona i del seu cardenal.
