Mons. Agostino Vallini: “L’Església s’ha d’obrir a les grans dimensions de la història”
El Cardenal Vicari de Roma considera necessari a les grans ciutats “una obertura, un veïnatge, un apropament, una Església de proximitat cap a la realitat del món”
La Pastoral a les grans ciutats és un tema molt important. Jo, concretament, estic a Roma, però, aquests reptes pastorals que trobem avui dia són en certs aspectes comuns a tots els territoris i per aquest motiu se’m feia molt interessant escoltar i posar en comú les reflexions, propostes i experiències amb els altres pastors de les grans ciutats del món.
Quina pastoral s’aplica a Roma?
Roma creix amb un ritme continu, ara té 4 milions d’habitants, i les perifèries és una de les zones més problemàtiques. Tot i que en aquest la premsa prioritza reduir les tensions que hi ha entre els diversos barris amb la presència de tants emigrants es crea, certament, una nova necessitat pastoral que se centra a trobar les vies pel diàleg de la cultura de l’encontre per a superar les lluites que suposa la llunyania que avui dia hi ha entre els homes.
Com ha d’actuar l’Església a les grans ciutats?
Es tracta d’un tema que tots tractem d’esprémer, sobretot, partint del coneixement que Déu viu a la ciutat. No es tracta de tancar l’Església, sinó, d’obrir-la a les grans dimensions de la història, allà on els signes dels temps són vistos des de la presència de fenòmens socials nous i on hi ha l’home i Déu. Un Déu que estima, redimeix i salta a l’home. Així, el que es pretén és una obertura, un veïnatge, un apropament, una Església de proximitat cap a la realitat del món, on Déu es manifesta i estima l’home.
