Misteri de trobament i diàleg
L’encontre de Jesús és sempre un exemple d’acollida, de misericòrdia, de diàleg pacient i de proposta alliberadora. Estem davant d’un model excepcional en l’art del tracte humà, art pel qual ens fa veure que mai no es pot dir la darrera paraula sobre algú
Potser per això va dir amb tanta contundència «no jutgeu i no sereu jutjats». Així ens fa veure la importància del tracte delicat i respectuós que mereix tota persona, sigui qui sigui, des del més amic i proper fins al més enemic i desconegut, des de l’incondicional fins al més catalogat. La nostra trobada personal amb ell respira un misteri d’amor i el goig de l’Evangeli esdevé pregària i compromís.
Per arribar a l’anunci explícit, per posar el nom de Déu enmig d’una conversa normal, cal primer de tot, escoltar. És el que Jesús fa. Espera que siguem persones de diàleg fàcil i normal, sense prejudicis. Ell no desconfia mai. Vol desvetllar en cada persona la possibilitat de la seva relació amb Déu, tot i que sap que prou vegades no li ho posem fàcil. Amb tot, tindrà prou enginy per reconduir pausadament un procés que anirà en augment i que portarà a l’adhesió creient i a l’anunci missioner, quelcom excepcional i paradigmàtic per aprendre, des del trobament i el diàleg, un nou estil d’iniciació cristiana.
Quan prenem la decisió de deixar-nos trobar per Jesús comencem a entendre què espera de cadascú i la qüestió religiosa apareix i es deixa sentir amb força; aleshores, experimentem que hi ha quelcom nou que ens transforma interiorment i —com diu el papa Francesc— «ens permet d’aixecar el cap i tornar a començar, amb una tendresa que mai no ens desil·lusiona i que sempre pot retornar-nos la joia» (EG 3).
Quaslevol moment és una ocasió propícia per deixar-me trobar amb Jesús. Qui sap si ara mateix. Cal saber, però, amb qui s’identifica. Sempre ve, sempre hi és, sempre acull, sempre parla… Necessitem la benaurada netedat de cor!
Bisbe Auxliar de Barcelona
