Missatge “Urbi et orbi” de Sa Santedat Benet XVI

“In resurrectione tua, Christe, coeli et terra laetentur. En la vostra resurrecció, Senyor, s’alegrin els cels i la terra.” (Litúrgia de les Hores) Benvolguts germans i germanes de Roma i d’arreu del món, El matí de Pasqua ens ha portat l’anunci antic i sempre nou: Crist ha ressuscitat! El ressò d’aquest esdeveniment, que va sorgir [...]

“In resurrectione tua, Christe, coeli et terra laetentur.

En la vostra resurrecció, Senyor, s’alegrin els cels i la terra.” (Litúrgia de les Hores)

Benvolguts germans i germanes de Roma i d’arreu del món,

El matí de Pasqua ens ha portat l’anunci antic i sempre nou: Crist ha ressuscitat! El ressò d’aquest esdeveniment, que va sorgir a Jerusalem fa vint segles, continua ressonant a l’Església, que porta en el cor la fe vibrant de Maria, la mare de Jesús, la fe de M. Magdalena i de les altres dones que van ser les primeres a veure el sepulcre buit, la fe de Pere i dels altres Apòstols.

Fins avui —fins i tot en la nostra era de comunicacions supertecnològiques— la fe dels cristians es fonamenta en aquell anunci, en el testimoniatge d’aquells germans i germanes que van veure primer la llosa apartada i el sepulcre buit, després els missatgers misteriosos que testificaven que Jesús, el Crucificat, havia ressuscitat; i després, a ell mateix, el Mestre i Senyor, viu i tangible, que s’apareix a Maria Magdalena, als dos deixebles d’Emmaús i, finalment, als onze reunits al Cenacle (cf. Mc 16,9-14).

La resurrecció de Crist no és fruit d’una especulació, d’una experiència mística. És un esdeveniment que sobrepassa certament la història, però que succeeix en un moment precís de la història deixant-hi una empremta indeleble. La llum que va enlluernar els guàrdies encarregats de vigilar el sepulcre de Jesús ha travessat el temps i l’espai. És una llum diferent, divina, que ha trencat les tenebres de la mort i ha portat al món l’esplendor de Déu, l’esplendor de la Veritat i del Bé.

Així com per primavera els rajos del sol fan brostar les branques dels arbres, també la irradiació que sorgeix de la resurrecció de Crist dóna força i significat a tota esperança humana, a tota expectativa, desig, projecte. Per això, tot l’univers s’alegra avui, pel fet d’estar inclòs en la primavera de la humanitat, que es fa intèrpret de l’himne callat de lloança de la creació. L’al·leluia pasqual, que ressona a l’Església peregrina en el món, expressa l’exultació silenciosa de l’univers i, sobretot, l’anhel de tota ànima humana sincerament oberta a Déu, encara més, agraïda per la seva infinita bondat, bellesa i veritat.

«En la vostra resurrecció, Senyor, s’alegrin els cels i la terra.» A aquesta invitació de lloança que puja avui del cor de l’Església, els «cels» responen al complet: La multitud dels àngels, dels sants i beats se sumen unànimes al nostre goig. Al cel, tot és pau i alegria. Però a la terra, lamentablement, no és així. Aquí, en el nostre món, l’al·leluia pasqual contrasta encara amb els laments i el clamor que provenen de tantes situacions doloroses: misèria, fam, malalties, guerres, violències. I, això no obstant, Crist ha mort i ressuscitat precisament per això. Ha mort a causa dels nostres pecats d’avui, i ha ressuscitat també per redimir la nostra història d’avui. Per això, el meu missatge vol arribar a tots i, com anunci profètic, especialment als pobles i les comunitats que estan patint un temps de passió, perquè Crist ressuscitat els obri el camí de la llibertat, la justícia i la pau.

Que pugui alegrar-se la Terra que va ser la primera a quedar inundada per la llum del Ressuscitat. Que el fulgor de Crist arribi també als pobles de l’Orient Mitjà, perquè la llum de la pau i de la dignitat humana venci les tenebres de la divisió, de l’odi i de la violència. Que, a Líbia, la diplomàcia i el diàleg ocupin el lloc de les armes i, en l’actual situació de conflicte, s’afavoreixi l’accés a les ajudes humanitàries als qui pateixen les conseqüències de la contesa. Que als països d’Àfrica septentrional i de l’Orient Mitjà, tots els ciutadans, i particularment els joves, s’esforcin a promoure el bé comú i a construir una societat en què la pobresa sigui derrotada i qualsevol decisió política s’inspiri en el respecte a la persona humana. Que arribi la solidaritat de tothom als nombrosos pròfugs i refugiats que provenen de diferents països africans i s’han vist obligats a deixar els seus afectes més entranyables; que els homes de bona voluntat es vegin il·luminats i obrin el cor a l’acolliment, perquè, de manera solidària i concertada es puguin alleujar les necessitats urgents de tants germans; i que a tots els qui prodiguen els seus esforços generosos i donen testimoniatge en aquest sentit, arribi el nostre alè i gratitud.

Que es recompongui la convivència civil entre les poblacions de Costa d’Ivori, on urgeix emprendre un camí de reconciliació i de perdó per a guarir les ferides profundes provocades per les violències recents. I que el Japó, en aquests moments en què afronta les dramàtiques conseqüències del terratrèmol recent, trobi alleujament i esperança, i en trobin també aquells països que en els últims mesos han estat provats per calamitats naturals que han sembrat dolor i angoixa.

Que s’alegrin els cels i la terra pel testimoniatge dels qui pateixen contrarietats i fins i tot persecucions a causa de la seva fe en el Senyor Jesús. Que l’anunci de la seva resurrecció victoriosa els infongui valor i confiança.

Estimats germans i germanes. Crist ressuscitat camina davant nostre cap als cels nous i la terra nova (cf. Ap 21,1), en la qual finalment viurem com una sola família, fills del mateix Pare. Ell és amb nosaltres fins a la fi dels temps. Anem darrere seu en aquest món lacerat, cantant l’Al·leluia. En el nostre cor hi ha alegria i dolor; en el nostre rostre, somriures i llàgrimes. Així és la nostra realitat terrenal. Però Crist ha ressuscitat, és viu i camina amb nosaltres. Per això cantem i caminem, amb la mirada posada en el cel, fidels al nostre compromís en aquest món.

Bona Pasqua a tots!

Benedictus pp XVI

Vaticà, Pasqua 2011