Missa d’inici del bicentenari del naixement del P. Francesc Palau i Quer, Ocd
La família palautiana es va aplegar, el dimecres 29 de desembre de 2010, a la S.E.Catedral de Barcelona per inaugurar l’any jubilar del bicentenari del naixement del, apòstol i fundador, beat Francesc Paula i Quer, Ocd, fundador de les congregacions de les Carmelites Missioneres i les Carmelites Missioneres Teresianes. Un gran quadre amb la imatge [...]
La família palautiana es va aplegar, el dimecres 29 de desembre de 2010, a la S.E.Catedral de Barcelona per inaugurar l’any jubilar del bicentenari del naixement del, apòstol i fundador, beat Francesc Paula i Quer, Ocd, fundador de les congregacions de les Carmelites Missioneres i les Carmelites Missioneres Teresianes. Un gran quadre amb la imatge del P. Palau presidia el presbiteri de la Catedral.
El Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, presidí la celebració de l’eucaristia juntament amb Mons. Jaume Pujol Balcells, Arquebisbe de Tarragona i Primat; Mons. Ricardo Blázquez, Pérez, Arquebisbe de Valladolid i Mons. Joan Godayol, Bisbe emèrit d’Ayaviri (Perú), acompanyats d’una vuitantena de preveres i diaques, molts d’ells carmelites. El diaques Mn. Florenci Travè i P. David Jiménez, Ocd, assistiren al Sr. Cardenal.
Assistiren a l’eucaristia la germana Luisa Ortega, Superiora General de les Carmelites Missioneres Teresianes, i la germana Cecília Andrés Superiora General de les Carmelites Missioneres. Acompanyades de les germanes membres dels respectius consells generals i de moltes germanes provincials vingudes d’arreu, entre elles les províncies espanyoles Gna. Olga Olana (província de san Elias amb seu a Barcelona) i Gna. Teresa Vives (província de Sant Albert amb seu a Madrid). Moltes germanes carmelites de Alacant, Madrid, el Nord, Castella, Aragò i Catalunya es feren presents també en la celebració que iniciava el bicentenari jubilar.
Una monició d’entrada recorda la figura del P. Palau i els trets fonamentals de la seva espiritualitat i convidava als presents per agrair el do i el carisma del beat fundador en l’eucaristia que tots just s’iniciava. La monició va destacar la vinculació del P. Palau amb Barcelona i la seva Catedral i expressava el desigs de les germanes palautianes de que l’eucaristía d’inici del l’any jubilar fos també un record de l’experiència del seu fundador que va fer “de l’eucaristia el cor de l’Església, la seva estimada”.
Homilia del Sr. Cardenal
L’Arquebisbe en la seva homilia no dubta en qualificar de l’Any Jubilar com un any “que serà un any de gràcia per a les dues congregacions religioses fundades pel P. Palau, per a tots els seus membres i per a totes les seves obres. Tanmateix ho serà també per a l’Església en la qual viuen i treballen les nostres estimades religioses en els diversos països dels diferents continents del món. Hem d’aprofitar aquest Any Jubilar per conèixer més i més la vida, l’esperit, el carisma i el contingut dels riquíssims escrits del P. Palau, com un preuat servei que fem a les dues congregacions religioses fundades per ell i a l’Església mateixa”.
Tot glosant la vida i espiritualitat del beat fundador, el Sr. Cardenal, expressà: “El gran secret de la vida del nostre beat i del seu camí per assolir la primera i fonamental vocació que tots els batejats hem rebut que és la vocació a la santedat, fou la seva pregària constant, confiada, generosa i contemplativa. El silenci i el desert que va viure per imposició i que va acceptar amb docilitat a Eivissa contribuïren a la seva maduresa espiritual i al seu creixement en l’amor a l’Església, mes concretament a Es Vedrà. Això és un testimoni per a tots nosaltres: la necessitat de la pregària constant per a una vida cristiana, sacerdotal o consagrada fidel a Déu i plena d’amor a l’Església. No ens equivoquem.”
I referint-se al el ministeri sacerdotal del P. Palau i a la seva visió del servei i entrega a l’Església ho feu amb paraules del mateix fundador citant el que ell digué sobre la seva ordenació sacerdotal:“el dia en que vaig ser ordenat sacerdot, he estat consagrat, mitjançant l’ordenació, al teu servei, he estat consagrat a tu, Església, i des d’aquell dia no em pertanyo més a mi mateix: sóc teu i són teves les meves accions”. El Sr. Cardenal encoratja a les Carmelites Missioneres i a les Carmelites Missioneres Teresianes a viure “aquest mateix esperit de lliurament a l’Església que el P. Palau us ha deixat i que tant de bo, en aquest any jubilar, el vostre exemple doni fruits vocacionals per continuar el carisma que heu rebut del P. Palau”.
Ofrenes per portar la llum de Crist a tot el món
En el moment de les ofrenes distintes religioses vingudes d’arreu, duent vestits que simbolitzaven les tradicions dels cincs continents, volent expressar que “en cada un dels continents l’espiritualitat del P. Palau s’expressa en llengües, cultures i formes distintes” a través de les seves filles i els seus col·laboradors, tot recordant el pensament del fundador que digué:” La predicació de l’Evangeli…modifica i ordena les seves formes que canvien o varien segons els pobles als qui es dirigeix”.
Aquestes religioses varen portat al presbiteri unes llànties i uns saquets de sorra tot simbolitzant la llum de Crist (llànties) que les carmelites palautianes s’han proposat portar des de la seva fundació a tots els racons del planeta (el saquets de sorra), volia ser un exemple de “l’espiritualitat encarnada arreu” tant pròpia del P. Palau i de les seves descendentes espirituals. Les dues Superiores Generals, Gna. Luisa Ortega i Gna. Cecilia Andrés oferiren el llibre dels escrits espirituals del P. Palau “Mis relaciones” que és la font del patrimoni espiritual i místic heretat del fundador; un matrimoni, descendents de familiars del beat, la família Prim, de Aitona, portaren el pa i el vi, acompanyats del seu fill vestit de hereu català (amb faixa i barretina) tot recordant la màxima del fundador de “ofereix-te, donat i entregat tota a Ell per tal que en tu, Déu faci el que li plagui”.
Les pregàries del fidels tingueren un fort accent palautia, cada una d’elles anava introduïda amb unes paraules dels pensaments del P. Palau estretament vinculades al sentit de la pregària. Així és pregà per l’Església – el P.Palau deia “viure i moriré per Tu”- ; els qui pateixen la humanitat, en paraules del beat “ploro amb els que ploren i pateixo amb els que pateixen”; per l’evangelització dels pobles; per la vida consagrada i la seva donació a Crist que en expressió del religiós carmelita “el seu amor és l’ùnic que pot satisfer el nostre cor”; i per les filles i fills del P. Palau.
Un cop realitzada la consagració unes germanes carmelites, vingudes de la India, varen fer una petita dansa, en honor del Santíssim, abillades amb saris i duent un platerets amb espelmes, encens i pètals de flors que, acabat el ball, dipositaren als peus del l’altar.
De l’alegria jubilar al compromís amb els més desafavorits
Al acabar l’eucaristia el P. Agustí Borrell, Ocd, Provincial dels Carmelites de Catalunya i Balears va llegir una carta, arribada des de Roma, de Fra Severio Cannistrà, Prepòsit General OCD on unia, al goig de les congregacions palautiens, la joia per aquest bicentenari de tota la familia carmelitana on visqué i professà el beat fundador.
Tal com no podia ser d’altre manera les congregacions de les Carmelites Missioneres i les Carmelites Missioneres Teresianes desitgen – seguint l’esperit i carisma rebut del seu fundador – que aquest any jubilar sigui també sigui també un any de abundosos fruits i per això s’anuncia que ambdues congregacions estant estudiant realitzar un projecte solidari a Haití, en favor dels més desafavorits, i que durant aquest any jubilar es recaptaran els fons necessaris per la seva posada en marxa i que, al final de l’any jubilar, al desembre del 2011 a Aitona, s’anunciarà el inici de la nova obra apostòlica.
Finalment, continuant amb esperit de festa i acabada la missa, la colla gegantera del col·legi de les Carmelites del Prat animà el fi de festa al Pla de la Seu.