Mireu la vida amb confiança

Una jove va encetar així el diàleg: "Mireu la vida en positiu, Jesús hi és, no ens deixa. A mi no m'ha deixat. En ell hi tinc plena confiança. Digueu-ho a tothom. No us desanimeu! Animeu-vos, el tenim a Ell..."

En una ocasió, amb dos grups de joves que es trobaven periòdicament per a fer revisió de vida, després de llegir junts un dels salms més curts de la Bíblia, el salm 131, ens vam demanar no sols si ens hi identificàvem, sinó també si ens veiem capaços de pregar amb les seves paraules: “Senyor, el meu cor no és ambiciós ni són altius els meus ulls; visc sense pretensions de grandeses o de coses massa altes per a mi. Em mantinc en pau, tinc l’ànima serena. Com un infant a la falda de sa mare, així se sent la meva ànima. Israel confia en el Senyor ara i per tots els segles”. 

Quaranta cinc minuts reflexionant individualment i en silenci van ser suficients per dir-nos, després, els uns als altres les dificultats per a sintonitzar amb determinades expressions, en les quals no ens hi veiem del tot reflectits, ja que –deien– som ambiciosos i pretensiosos, ens manca molta pau interior i hem de créixer encara molt en confiança.  El resultat, doncs, era un cert desencís, una preocupació que provenia d’una manca de pau personal i de serenitat.

Però la sinceritat va originar un clima de confiança i de renovada amistat quan, tot pregant junts, vam anar vencent la por que originava els dubtes que ens tenien presoners. Alguns van confessar la manca de costum d’una pregària que demanava temps i acompanyament. A llarg del diàleg, que va ser molt profitós, vam entendre que Jesús és enmig nostre quan ens reunim en el seu nom.

De sobte, com si un naixement a la confiança ens predisposés per entendre moltes coses i agafar un nou alè. Una jove va encetar així el diàleg: “Mireu la vida en positiu,  Jesús hi és, no ens deixa. A mi no m’ha deixat. En ell hi tinc plena confiança. Digueu-ho a tothom. No us desanimeu! Animeu-vos, el tenim a Ell…”.

Davant la sorpresa del grup ens feia la invitació a pregar d’una altra manera: ens ho deia en un moment en el qual estava superant una greu malaltia. No hem oblidat mai aquell recés que va acabar amb l’Eucaristia, una acció de gràcies que encara segueix.