L’oceà es fa de gotes petites
Ho fem moltes vegades, però en aquests darrers temps sobretot, parlem molt de la pau, perquè la veiem constantment amenaçada
Ho fem moltes vegades, però en aquests darrers temps sobretot, parlem molt de la pau, perquè la veiem constantment amenaçada. Tanmateix una veu ressona amb insistència: «Reconcilieu-vos!», «deixeu rancors!», «oblideu històries!», «no tingueu por!». Amb accions de justícia i amor podem ser els ambaixadors de la reconciliació i del perdó. Hi ha un clam unànime que prové dels qui no tenen res i que ens demana mirar-los amb la netedat de les benaurances, amb els ulls capaços de descobrir Déu i actuar a favor seu.
Així i tot, penso que avui és possible reaccionar així i amb fonament: el petit granet de sorra que posem cadascú a favor del bon enteniment entre uns i altres pot arribar a ser una platja immensa. També l’oceà es fa de gotes petites i una petita llavor pot fer l’arbre més gran.
Fixem-nos què diu el papa Francesc: «Seria una falsa pau aquella que serveixi com a excusa per justificar una organització social que silenciï o tranquil·litzi els més pobres, de manera que aquells que gaudeixen dels majors beneficis puguin sostenir el seu estil de vida sense sobresalts mentre els altres sobreviuen com poden. Les reivindicacions socials, que tenen a veure amb la distribució de l’ingrés, la inclusió social dels pobres i els drets humans, no poden ser sufocades amb el pretext de construir un consens d’escriptori o una pau efímera per a una minoria feliç. La dignitat de la persona humana i el bé comú estan per sobre de la tranquil·litat d’alguns que no volen renunciar als seus privilegis. Quan aquests valors es veuen afectats, cal una veu profètica» (EG 218).
Encara que en la nostra vida experimentem ruptures i puguem arribar a la sensació de fracàs, tinguem present que algú ens acompanya. Aquest Algú no ens ha deixat mai i estem en les seves mans, en bones mans! Car fer-li confiança! Sempre haurem d’agrair les vegades que ens ha agafat en braços, justament quan teníem la impressió que caminàvem sols i abandonats. Creieu-me, això dóna molta confiança i fa el camí més lleuger.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona
