L’esperança d’un encontre

El papa Francesc ens adverteix de dos problemes que poden ser una dificultat perquè l’itinerari de la fe faci el seu procés normal i ens ajudi a ser fidels

L’itinerari cristià es troba ple de referències lluminoses. Entre d’altres, hi ha la del profeta humil que no només no s’anuncia a si mateix, sinó que fins i tot és capaç de dir, tot assenyalant Jesús: «Ell ha de créixer, i jo he de minvar» (Jn 3,30). Avui som nosaltres, l’Església, qui ho ha de dir amb humilitat i amb convicció. Una Església que ha de veure Joan Baptista com a referent fiable per anunciar Jesús, avui. Sabem que aquesta no és una visió fàcil, perquè sovint ens encega la temptació de predicar-nos a nosaltres mateixos i ens envaeix l’orgull que vol situar-nos, per egoisme, en el primer lloc.

Per evitar-ho, el papa Francesc ens adverteix de dos problemes que poden ser una dificultat perquè l’itinerari de la fe faci el seu procés normal i ens ajudi a ser fidels. Són l’«autoreferencialitat» que busca situar-se un mateix en el centre de tot, i la «mundanitat espiritual» que sota aparences de religiositat i fins d’amor a l’Església, el que busca és la glòria humana i el benestar personal. Tant l’un com l’altre són la causa d’una manera subtil de buscar els propis interessos i no els de Jesucrist. Si el que dóna la joia de l’Evangeli és la trobada personal amb Ell i el secret de ser cristià, impedir-ho pot frustrar tota l’esperança d’un itinerari en el qual la confiança ha de ser el seu referent.

Tota veu, tot gest a través del qual ens arriba la Paraula de Déu apareix sovint en una situació de desert, lloc ple de significat per a l’encontre amb el Senyor. Un desert en el qual s’experimenta l’austeritat i la manca de recursos, on la pobresa personal adquireix un valor que predisposa a la receptivitat. Quan s’accepta viure en aquest desert, qualsevol notícia que arriba és una bona notícia, qualsevol descobriment dóna ànims, qualsevol esforç condueix al que és essencial. És urgent, doncs, orientar-se i transitar per camins que mantinguin viva l’esperança d’un encontre. La pregària humil i una actitud solidària imperada per l’amor ho poden fer possible.

Sebastià Taltavull Anglada

Bisbe auxiliar de Barcelona