L’Any de la Fe continua
En una de les seves primeres al•locucions i de forma molt reiterativa, el papa Francesc ha posat al descobert la necessitat de conversió, començant per nosaltres els bisbes i els preveres, i ha assenyalat la importància de portar Crist a tots els ambients
En una de les seves primeres al·locucions i de forma molt reiterativa, el papa Francesc ha posat al descobert la necessitat de conversió, començant per nosaltres els bisbes i els preveres, i ha assenyalat la importància de portar Crist a tots els ambients.
Ha dit que «empesos també per la celebració de l’Any de la Fe, tots junts, pastors i fidels, ens esforçarem per respondre fidelment a la missió de sempre: portar Jesucrist a l’home i conduir l’home a la trobada amb Jesucrist, Camí, Veritat i Vida, realment present en l’Església i contemporani en cada home».
Aprofundir la fe cristiana no és cosa només d’un any ni una qüestió puntual, la seva projecció és perenne i no té límit. Travessar la porta de la fe suposa un camí que dura tota la vida. Aquesta és la lliçó. La fe cristiana no és un IVA, o sigui, no és l’impost sobre un valor afegit, quelcom que és exterior, temporal o estrany, i amb el que hem de comptar, com una espècie de pròtesi artificial que en un moment o altre hem d’utilitzar.
«Creure» és quelcom més seriós, més engrescador, més profund, ja que és deixar que Déu entri i intervingui en la meva vida, fer-li confiança, obrir-m’hi del tot, de cor i d’esperit. «Creure» suposarà moltes vegades anar a contracorrent perquè el do de la fe serà la resposta valenta i confiada a situacions inconcebibles i inacceptables.
Tanmateix, l’autenticitat del «creure» passarà per la constatació d’un comportament on la mesura de la fe en Déu troba la seva autentificació en la manera de tractar l’altre, el germà, la germana, tota persona amb la qual em trobo i en qui he de descobrir que és imatge i semblança de Déu. En aquest cas, «creure» i «estimar» ve a ser el mateix. La confiança és inseparable de l’amor.
Per això, sant Joan ho diu així de clar: «Si algú afirmava: jo estimo Déu, però no estima el seu germà, seria un mentider; perquè el qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu. Aquest és el manament que hem rebut de Jesús: qui estima Déu, també ha d’estimar el seu germà» (1Jn 4,19-21).
+ Sebastià Taltavull
Bisbe auxiliar de Barcelona
