Laïcat XXI

L’experiència viscuda a Poblet aquests dies ha estat una prova evident que és possible assumir aquest l'esperit conciliar i fer realitat la seva expansió joiosa en els propis ambients i més enllà d’ells

Ens ho va deixar molt clar el Concili Vaticà II ara fa cinquanta anys. El laïcat era cridat novament a viure el seu propi protagonisme dins l’Església. No es partia de zero, hi havia experiències llunyanes i recents que avalaven la confiança que era possible que es reconegués la seva pròpia dignitat com a fills i filles de Déu des del baptisme i en una missió molt concreta de ser ferment enmig de la societat, impregnant-la d’Evangeli. La novetat era passar de la col·laboració a la corresponsabilitat.

L’experiència viscuda a Poblet aquests dies ha estat una prova evident que és possible assumir aquest esperit conciliar i fer realitat la seva expansió joiosa en els propis ambients i més enllà d’ells. N’hem pres més consciència quan, reunits en el nom de Crist, ens hem acollit, hem dialogat, aprofundit i pregat junts. És el que ha de ser l’Església, el ritme de les nostres comunitats de fe, la projecció social dels nostres compromisos amarats d’Evangeli. Hem compartit allò que ens inquieta, tot observant amb lectura creient la realitat que ens envolta en allò que necessita més presència i resposta.

Entre moltes altres coses, hem dit que estimem aquest món i volem mirar-lo amb la mirada amorosa i confiada de Déu, que veiem aquesta societat que ens toca viure com una nova oportunitat per donar testimoni de la radicalitat de l’amor de Déu per a cada home i dona i, especialment, per als més pobres, que si perdem privilegis com a Església guanyem en radicalitat evangèlica, i per això és també un bon moment per a l’Església. A més, volem col·laborar a fer una Església més servidora del món, més en sortida i volem ser testimonis d’aquesta fe que portem en gerres de terrissa.

Hem afegit, encara, que això serà possible si vivim en el cor l’alegria de Crist ressuscitat, cada dia des de la pregària confiada, en el silenci i en la vida. En comunitat i en soledat, en família i en grup. En Església. Per això, hem pregat perquè el Senyor ens ajudi a ser més Església per servir més el món.

Sebastià Taltavull Anglada

Bisbe auxiliar de Barcelona