La Quaresma, temps de misericòrdia
El Papa Francesc presenta el seu missatge per a aquest període litúrgic basat en la primera grandesa de la misericòrdia, la Verge Maria, i les obres de misericòrdia per a guanyar-se el Jubileu
Ja avisava el Papa Francesc en la Misericordiae Vultus que la Quaresma d’aquest any Jubilar havia de ser viscuda amb major intensitat per tal de celebrar i experimentar la misericòrdia de Déu. De nou, el Pontífex ho recorda en el seu missatge per a la Quaresma, en què adverteix que “enviaré els Missioners de la Misericòrdia, a fi que siguin per a tots un signe concret de la proximitat i del perdó de Déu”. El missatge, en definitiva, es basa en tres pilars: Maria com a icona d’una Església que evangelitza perquè és evangelitzada, l’aliança de Déu amarada de misericòrdia amb els homes al llarg de la història i les obres de misericòrdia en el camí jubilar.
“No perdem aquest temps de Quaresma favorable per a la conversió”, escriu el Papa Francesc, qui considera que aquest temps litúrgic “és favorable per a sortir a la fi de la nostra alienació existencial gràcies a l’escolta de la Paraula i a les obres de misericòrdia”. Només seguint aquest camí, aquells més superbs o poderosos –dels quals parla el Magnificat- tindran la possibilitat d’adonar-se que són estimats per Crist, qui ha mort i ressuscitat per ells.
Maria, exemple de misericòrdia
Expressa el Papa Francesc que “la misericòrdia està estretament vinculada precisament amb les entranyes maternes (rahamim) i amb una bondat generosa, fidel i compassiva (hesed) que es té al si de les relacions conjugals i parentals”. I és que Maria va ser la primera que, enfront de la grandesa de la misericòrdia divina, va tenir la valentia de confessar la seva petitesa i es va donar a conèixer com una humil serventa de Déu.
Una història de misericòrdia
Des de l’Antic Testament, el misteri de la misericòrdia es revela en l’aliança entre Déu i Israel. Déu sempre demostra la seva misericòrdia amb el seu poble: “És un autèntic drama d’amor, en el qual Déu desenvolupa el paper de pare i de marit traït, mentre Israel el de fill/filla i el d’esposa infidel”. Aquest drama d’amor arriba a la cúspide amb el naixement de Jesús, el Fill de Déu fet home, que es converteix en “misericòrdia encarnada”.
Les obres de misericòrdia
La fe no són només paraules sinó que també es tradueix en gestos concrets i quotidians, “destinats a ajudar el nostre proïsme en el cos i en l’esperit i sobre els quals serem jutjats”. Aquests gestos concrets són les obres de misericòrdia: les corporals i les espirituals. Les explica el mateix Papa Francesc: “Mitjançant les corporals toquem la carn de Crist en els germans i germanes que necessiten ser nodrits, vestits, allotjats, visitats, mentre que les espirituals toquen més directament la nostra condició de pecadors: aconsellar, ensenyar, perdonar, amonestar, resar. Per tant, mai no hem de separar les obres corporals de les espirituals”.
