La pedagogia de la presència
Sovint ens busquen i no ens troben. Altres vegades som nosaltres mateixos qui ens busquem i no ens trobem
Sovint ens busquen i no ens troben. Altres vegades som nosaltres mateixos qui ens busquem i no ens trobem. Absents respecte dels altres i de l’entorn, però també absents de nosaltres mateixos.«On ets?» —la primera pregunta que llegim a la Bíblia—, li demana Déu a Adam. No hi és, ni en el seu lloc ni centrat en la seva vida. Quan centrem la nostra vida només en nosaltres mateixos ens descentrem. Aleshores experimentem aquella soledat existencial que ens allunya de l’únic centre, Déu mateix, el més íntim de la nostra intimitat, i dels altres.
Aquesta és la nostra fragilitat i possiblement la causa de tantes fractures en les nostres relacions humanes. Centrar la nostra vida en Déu, ell que és Amor fet presència misericordiosa en Jesús, és l’aventura i la decisió més gran que dóna sentit a la nostra vida. Som cridats a identificar-nosamb ell per la nostra adhesió creient i per la necessitat que tenim de ser estimats i tenir-lo a prop.
Quina incidència té tot això en la nostra vida? Ens ho hem de demanar orientant la pregunta vers la qualitat de la nostra presència. En un món fragmentat per tants motius, oferir un cor unificat i fraternal és la forma de ser presents per fer més sòlides les nostres relacions humanes des de la nostra fe en Déu i el nostre trobament amb Jesús. La pregària ens apropa a ell, entre nosaltres i ens dóna la possibilitat de viure centrats i no dispersats.
Tot això demana esforç i ascesi personal, conèixer més l’Evangeli, deixar que l’Esperit de Déu ens parli i fer-li cas, afavorir tots els vincles comunitaris que conformen la vida de cada dia, reordenar la nostra activitat per tal de ser homes i dones de comunió, un reclam constant per a la solidaritat. Tot esforç de presència compta amb la pedagogia original de Jesús continguda en el misteri de la seva encarnació, que cal aprofundir i viure. Aquesta pedagogia ens ajuda a recentrar la nostra vida en ell, l’aprèn i la contagia amb goig. Ens ha confiat el tresor de la seva presència!
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona
