La nostra perenne conversió

El Concili Vaticà II va deixar molt bona llavor sembrada al cor de l’Església i molt Evangeli escampat arreu del món. Tot agraint al Senyor l’elecció del papa Francesc ara fa un any, quasi cada dia em demano quins elements de renovació evangèlica se’ns es

Amb la visió esperançada que el caracteritza, Francesc diu que el jull no serà mai tant com per omplir el camp. Quin motiu de confiança! Per això, «l’Església necessita sembradors humils i confiats de la veritat que cada vegada els és novament confiada i que es fien de la seva potència». La conversió ens la demana a tots, però primer a nosaltres, els bisbes, més necessitats que ningú de l’ajuda de Déu per realitzar amb fidelitat evangèlica la nostra missió de pastors. Ho acaba de dir a la Congregació per als Bisbes sobre l’elecció dels candidats i val tant per als qui hem rebut el ministeri episcopal com per als qui en qualsevol circumstància tracten de discernir la seva vocació sacerdotal.

Ens sentim interpel·lats i cridats a una perenne conversió perquè «necessitem algú que ens miri amb l’amplària del cor de Déu, ens fa falta algú que sàpiga elevar-se a l’altura de la mirada de Déu per conduir-nos a Ell». És tan així que la conversió demana sempre un canvi de rumb, tot orientant la vida cap a Déu. Ens vol querigmàtics, orants i pastors, custodis de la doctrina per fascinar el món amb la bellesa de l’amor, amb l’oferta de la llibertat que dóna l’Evangeli.

L’herència d’un bisbe «no és l’or ni la plata, sinó la santedat». Ho va proclamar el Vaticà II i ara en recollim novament el fruit per fer-ho realitat. Per això és important viure-ho com a «pastors propers a la gent, com a pares i germans, humils, pacients i misericordiosos, que estimin la pobresa, interna com a llibertat i també externa com a senzillesa i austeritat de vida». Així de clar: «El ramat necessita trobar lloc en el cor del pastor.»

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona