La llum és per estar encesa!

Quasi cinquanta anys de postconcili. Anys de renovació i canvis, anys de goig i confiança, també de dificultats i pors, però anys que no han renunciat a la il·lusió i a l’esperança. Quasi cinc dècades per ajudar una Església corresponsable i samaritana amb la lletra i l’esperit del Vaticà II, l’esdeveniment més important de la segona [...]

Quasi cinquanta anys de postconcili. Anys de renovació i canvis, anys de goig i confiança, també de dificultats i pors, però anys que no han renunciat a la il·lusió i a l’esperança. Quasi cinc dècades per ajudar una Església corresponsable i samaritana amb la lletra i l’esperit del Vaticà II, l’esdeveniment més important de la segona meitat del segle passat.

Una Església que —amb les llums i ombres dels qui la formem—busca i tracta d’identificar-se amb l’estil de Jesús, el Bon Pastor. Una Església al servei de l’Evangeli i dels homes i dones del nostre temps, fent pròpies les seves alegries i esperances, les seves tristeses i angoixes, i tractant sempre que tot allò que és veritablement humà ressoni al seu cor.

Cada època ha comptat amb la presència i acompanyament de l’Esperit Sant, qui, sense cap dubte, guia la seva Església, acció plena de qualitat que, en aquests moments, fins i tot qualque no creient reconeix. Això és molt gran! El teixit de la història és complex i sovint carregat d’ambigüitats per la senzilla raó de la feblesa i incoherències dels qui cada dia la teixim. Però, és enormement sorprenent el fet que hi descobrim en ella la mà de Déu.

Ni consciència aïllada ni autoreferencialitat —diu el papa Francesc—. L’esperit conciliar que hem volgut que ens acompanyés sempre, és el qui ha impulsat i il·lusionat la nostra acció pastoral per fer que l’Església dialogui amb el món i s’hi posi al ser servei, com la llum serveix la claredat i fa visible la transparència, com la sal serveix el bon gust, com el llevat serveix la transformació de tota la pasta. És l’amor de Déu que experimentem en la trobada amb Jesús que es va fonent i diluint-se en els cors de les persones i pot arribar a regenerar les estructures.

A la missa de diumenge passat —en la festa de la Presentació del Senyor, festa de la Llum—, uns infants no volien apagar el ciris que tenien a les mans quan els majors els insistien que els apaguessin. «La llum és per estar encesa!» —van respondre els petits. No fan falta comentaris.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona