La FJM examinarà les idees religioses de Joan Maragall

La Fundació Joan Maragall (FJM) ha celebrat aquest vespre a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona l’acte d’inauguració del curs 2010-2011, que ha presidit el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sebastià Taltavull. La sessió s’ha iniciat amb la intervenció del Dr. Antoni Matabosch, president de la FJM, que ha anunciat la participació de la [...]

La Fundació Joan Maragall (FJM) ha celebrat aquest vespre a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona l’acte d’inauguració del curs 2010-2011, que ha presidit el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sebastià Taltavull. La sessió s’ha iniciat amb la intervenció del Dr. Antoni Matabosch, president de la FJM, que ha anunciat la participació de la Fundació en la Comissió que lidera la Institució de les Lletres Catalanes –per encàrrec del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació- per commemorar l’Any Maragall. Precisament, diumenge 10 d’octubre se celebren 150 anys del naixement del poeta i intel·lectual Joan Maragall, i el 20 de desembre de 2011 serà el centenari de la seva mort.

Amb la seva participació en els actes commemoratius de l’Any Maragall, la FJM “té l’ocasió ara de lligar la seva tasca a la celebració d’aquest aniversari, de fer veure que el diàleg fe-cultura que porta a terme la Fundació recull algunes influències del pensament de l’articulista compromès que era Joan Maragall i també de l’espiritualitat d’alguna de les seves poesies”, ha manifestat el Dr. Matabosch. Així, doncs, del 12 de gener al 16 de febrer, la FJM organitza un cicle de conferències que porta per títol Les idees religioses de Joan Maragall, coordinat per Pere Lluís Font, i que es proposa “aportar algunes claus essencials per comprendre les actituds i posicions de l’intel·lectual cristià al llarg de la seva vida i remarcar la vigència del seu pensament avui”.

El president de la FJM ha anunciat també que la Fundació ha rebut l’encàrrec del Pontifici Consell per a la Cultura, del Vaticà, d’organitzar un esdeveniment de presentació de cultura catalana a Roma la propera primavera. Els detalls es donaran a conèixer properament.

Finalment, el Dr. Matabosch ha recordat que aquest curs continuarà la col·laboració de la FJM amb l’Aula Eixample de l’IdEC (Universitat Pompeu Fabra), del 13 d’octubre al 17 de novembre, amb el cicle de conferències sobre El viatge com a forma simbòlica, coordinat per Eduard Cairol. També ha apuntat que amb la voluntat de donar continuïtat a la iniciativa d’aprofundir algun tema als volts de l’Advent, les reflexions teològiques d’aquest curs aniran a càrrec de Mons. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona, i se celebraran els dies 2, 9 i 16 de desembre; i que a l’inici de 2011 s’aniran publicant els Quaderns dedicats a Joan Maragall, que completaran l’aportació de la Fundació a l’Any Maragall.

A continuació, l’escriptor i periodista Antoni Puigverd ha pronunciat la lliçó inaugural del curs acadèmic, que ha dedicat a Joan Maragall, una figura polièdrica de la que ha ofert la seva visió personal.

Abans d’acabar l’acte s’ha anunciat públicament la concessió dels ajuts de formació, que enguany recauen en els projectes següents: Forma i Esperit. Interaccions entre pensament arquitectònic i teològic, a càrrec d’Eloi Aran, arquitecte i amb estudis de teologia i de filosofia; i El pensament polític de Joan Maragall; a càrrec d’Anna Punsoda, llicenciada en Ciències de la Comunicació i estudiant de filosofia a la UB.

Paraules del Sr. Antoni Puigverd durant la lliçó inaugural del curs acadèmic

L’ambigüitat de Maragall, aquesta oscil·lació entre el rebuig de la violència anarquista i el convenciment de la necessitat d’un canvi autèntic de civilització moral, és el llegat de la seva obra. I és visible en tots i cada un dels aspectes de la seva vida. Vida i escriptura són indestriables. L’ambigüitat té mala premsa en la societat cibernètica, la nostra, que ho basa tot en la confrontació entre el zero i l’u i es deleix pels plantejaments maniqueus: o blanc o negre. Per llegir Maragall avui, per tant, cal ser atrevit.

Devot del paisatge, Maragall hi capta el fulgor de Déu i un ressò d’eternitat i transcendència, un fulgor que, d’altra banda, no li sembla possible que li pugui oferir res més bell del que ja veu. Recercador d’absolut, el capta en les vivències sensuals, materials i presents. Auscultador de les profunditats universals, les escolta en les paraules  de la casolana llengua materna, destil·lació dels misteris de la terra. És empàtic sense reserves amb el sofriment humà, però  també orgullós aristocràtic, diferent, singular: individualista.

Cal ser atrevit per llegir avui Maragall i deixar-se confrontar per la seva ambigüitat. Oi més si, a l’ambiguïtat maragalliana, li trobem un sinònim encara més extravagant. En diem ambigüitat però en podríem dir espiritualitat. Ja només de pronunciar la paraula “espiritualitat” veiem com s’irrita la pell  irònica, descarnada i desencantada de la cultura actual. Una cultura que ha convertit en dogma el Carpe diem, però que, per més sensualitats que tasta, no en té mai prou, mai se satisfà i ha de recórrer als antidepressius.

En el temps de Maragall, un temps tan dur, tan ple de violència, atrevir-se obertament a plantejar l’amor i l’espiritualitat com a actitud social i personal devia semblar ja molt estrany. Però molt més estrany  deu semblar avui. Havent-se prohibit dogmàticament l’espiritualitat, la cultura actual s’enfronta a Maragall com si arribés un bàrbar. Recordem Coromines: un bàrbar, un estrany, un estranger. Ara bé, tot allò que és estrany pot causar també sorpresa,  curiositat, meravella o estupefacció. L’estrany Maragall convida a la confrontació. Ens deixarem confrontar pels seus textos? Ens atrevirem a jugar-nos l’armadura racionalista (aquesta armadura que es protegeix de la visible oxidació present amb el vernís de la suficiència irònica)? Ens atrevirem a jugar-nos l’armadura? Gosarem llegir-lo.

Paraules de Mons. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona

El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sebastià Taltavull, ha centrat la seva intervenció en el “fecund diàleg” que promou la FJM entre la fe cristiana i la cultura actual; “un diàleg –ha dit- que té i ha de tenir un abast universal perquè es tracta de la fe catòlica i de la cultura globalitzada, però que ha d’estar, al mateix temps, radicada en l’aquí i l’ara de la cultura catalana: en la síntesi entre general i particular s’hi troba el camí adequat”.

“La tradició i la cultura europea està plena d’una gran ambivalència: ha estat capaç d’un gran pensament humanista, però alhora ha estat origen de maldat i violència”, ha continuat. “Europa també ha suscitat l’ateisme que, fins al dia d’avui, és totalment desconegut en altres cultures de la Humanitat. Europa Occidental es troba des de fa anys en un procés d’allunyament de la fe cristiana i d’afebliment de les conviccions cristianes. No hi ha dubte que ens trobem en una època de crisi, de menysteniment del que ens ha anat afaiçonant a través dels segles”. “No és el moment de les lamentacions i menys de les acusacions –ha dit Mons. Taltavull-. Les coses són com són, però sí que deu ser moment de pensar si no estem perdent quelcom molt valuós, allò que ens ha anat configurant a través dels segles cal que avui sigui ajornat, posat al dia, repensat, tornat a valorar, a fi que siguem molt millor del que som i hem estat. Hi ha cada vegada més veus que afirmen que el cristianisme, avui dia, és cridat a omplir el buit de sentit que pateix l’Europa moderna i tornar a Europa la seva ànima”.

El bisbe Taltavull ha fet referència a les paraules pronunciades dimarts, durant l’acte d’investidura com a doctor Honoris Causa del Metropolita Hilarion, Cap del Departament de Relacions Exteriors del Patriarcat Ortodox de Moscou, qui va recordar una cita del Patriarca Kiril I: “el secularisme militant és més perillós del què ho va ser l’ateisme militant”. I les paraules del propi Hilarion, que va dir que “l’Església catòlica no estarà sola en la nova evangelització de l’Europa descristianitzada, perquè tindrà al seu costat l’Església russa, ja no com a competidora, sinó com a aliada”. “La reevangelització d’Europa, doncs, és també sentida per les altres confessions cristianes”, ha afirmat Mons. Sebastià Taltavull. “Evidentment, -ha continuat el bisbe auxiliar de Barcelona- no es tracta pas d’imposar res, ni de proclamar de manera ingènua i només teòrica la superioritat d’un pensament. Es tracta, més aviat, de mostrar la gran aportació cristiana del passat i allò que podem aportar avui al bé comú de la societat europea i als individus”. “La religió no és un problema –ha dit Mons. Taltavull recordant una cita de Benet XVI- que els legisladors han de solucionar, sinó una contribució vital al debat nacional”.

Per acabar, Mons. Taltavull s’ha referit al treball que desenvolupa la FJM: “Estic convençut que la Fundació està treballant i està cridada a aportar una gran contribució per tal de fer present la fe en la cultura i de la cultura en el cristianisme: amb les vostres activitats i publicacions des de fa més de vint anys heu posat en valor la gran tradició cristiana cultural; heu maldat per fer creïble els valors i l’essència de la fe cristiana; heu col·laborat amb tota mena d’institucions a partir dels principis cristians. Amb tot això esteu donant uns valors, un sentit, un alè. No defalliu”.

Departament de Premsa de la Fundació Joan Maragall

Tel. 93 488 08 88 / 606 50 78 69 (Òscar Bardají) / www.fundaciojoanmaragall.org