La Comunitat de Sant’Egidio celebra vint anys a la Mina

[Sant’Egidio] La Comunitat de Sant’Egidio celebra els vint anys de presència en el barri de la Mina. Vint anys de treball per la pau i la convivència en el barri mitjançant un fort lligam d’amistat i solidaritat. Diferents iniciatives i projectes de la Comunitat de Sant’Egidio arreu del món han involucrat també el barri de [...]

[Sant’Egidio]

La Comunitat de Sant’Egidio celebra els vint anys de presència en el barri de la Mina. Vint anys de treball per la pau i la convivència en el barri mitjançant un fort lligam d’amistat i solidaritat. Diferents iniciatives i projectes de la Comunitat de Sant’Egidio arreu del món han involucrat també el barri de la Mina.

Per recordar aquest itinerari i renovar aquest compromís, el proper diumenge es farà una jornada festiva amb testimonis d’una historia d’amistat i convivència, discursos, video, inauguració d’una mostra fotogràfica titulada “Sant’Egidio i la Mina: 20 anys de solidaritat”. L’acte es farà diumenge a les 8 del vespre a la Biblioteca Font de la Mina

La Comunitat de Sant’Egidio està present a Barcelona des de 1987 i al 1992 decideix anar al barri de la Mina, quan la ciutat es preparava per les olimpíades. La ciutat es transformava, el barri de la Mina estava justament al costat de la ciutat olímpica, però no hi arribaria cap atenció. No era fàcil arribar-hi; els carrers principals l’esquivaven, i en el desordre d’espais buits, carrers sense asfaltar, antigues fàbriques, la via del tren… el barri quedava amagat.  L’absentisme escolar colpia els infants, la brutícia s’apoderava del carrer i molts blocs de pisos, el problema de la droga i l’aparició violenta de la SIDA colpien les franges joves del barri… S’instal·lava a la Mina un clima de resignació que subtilment deia que “no es podia fer res per canviar el barri”.

En aquest ambient Sant’Egidio decideix fer els seus primers passos a la Mina construint un espai d’amistat i reforç escolar amb els infants i adolescents del barri: neix l’anomenada “Escola de la Pau”. En la “ingenuïtat” i la simplicitat de la proposta es comença a crear un espai de cultura i solidaritat que arribarà als adults, a les famílies i els amics. En pocs anys es va anar cultivant un nou art del conviure entre paios i gitanos que va portar a diferents iniciatives de solidaritat en diferents països com Moçambic i la Ex-Iugoslavia. El passat mes de gener, després de la mort d’un jove senegalès al barri del Besós es va organitzar una marxa per la pau i la convivència.

T'ha interessat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

T'interessarà ...