Jean-Bosco Matand: “L’Evangeli és bo en sí mateix per als altres”

El sacerdot de Kinshasa ha fet un recorregut per les grans ciutats en les que Jesús va predicar l’Evangeli, destacant l’impacte que va deixar en cada una d’elles

És l’últim dia però els ànims no han decaigut, ni en la qualitat de les ponències ni en l’atenció dels assistents. Jean-Bosco Matand ha estat l’encarregat d’obrir la darrera sessió del Congrés de les Grans Ciutats, que s’ha dedicat a ‘Com comunicar l’Evangeli en la gran ciutat’. El de Kinshasa ha volgut especificar quin és l’impacte de la Bona Nova, que considera “positiu, bo i feliç”, en les urbs del temps de Jesús.

Els Evangelis i el terme ‘ciutat’

Matand afirma que, tot i que en primera instància pugui semblar que aquells qui reben l’Evangeli no el vegin com un missatge positiu, “és bo en sí mateix per als altres” perquè Jesús és un testimoni de l’amor de Déu.

El de Kinshasa ha recordat que Jesús comença la seva missió en una ciutat, a Cafarnaüm.  Les multituds no volien deixar-lo marxar de Galilea, però Ell havia d’anar a altres ciutats a proclamar la Bona Nova. La ciutat, per tant, és un lloc de comunió tot i que el terme ‘ciutat’ s’actualitza de forma metonímica per referir-se a la població d’una ciutat.

Els Evangelis no especifiquen la riquesa o pobresa de les ciutats. Només suggereixen que els leprosos o cecs vivien fora d’elles i que Jesús els va conèixer extra murs i, fins i tot, els va sanar allà. A més, tampoc hi ha una clara distinció, sobretot en els evangelis sinòptics, entre polis i poble. S’usa el terme indistintament però mai s’empra com a terme polític.

Natzaret, el lloc de naixement de Jesús

Era un poble rural però suficientment gran per tenir una sinagoga. Es calcula que contenia, en el primer segle, 480 habitants. La ciutat va tenir un impacte inimaginable per Jesús. Però en els Evangelis no expliquen res de la infància i joventut de Jesús en aquella conurbació.

Cafarnaüm, la ciutat de residència de Jesús

Jesús deixa Natzaret per marxar a viure a Cafarnaüm. Allà, hi havia dues sinagogues. En aquesta gran ciutat és on crida a dos deixebles i on farà la primera guarició. És on Jesús revela la seva naturalesa divina, com a “mestre” i “Fill de Déu”, i la multitud el comença a seguir.  Jesús convida a l’eufòria de Cafarnaüm amb els seus miracles i amb l’inici de la seva activitat pública.

Impacte de l’Evangeli en la gran ciutat

Els evangelistes concorden que Jesús va estar a Jerusalem més d’una vegada. El temple era el lloc més important d’aquella ciutat ja que era el símbol de la presència de Déu al món humà. Quan Jesús arriba a Jerusalem va directe al temple  i és allà on s’acabarà amb la seva vida humana.  A Jerusalem, és on es pregunta quina és la identitat de Jesús i per què es feia dir “Fill de Déu”. La resposta es desvetlla en paràboles o en accions.

“Aquest Evangeli està dedicat a les grans ciutats d’avui dia també”, ha afirmat contundent Matand, qui considera que “l’impacte de l’Evangeli en la nova cultura d’avui està marcada per l’absència de Déu”. El sacerdot de Kinshasa ha proposat el diàleg, sense por, en tot el món, per tal d’aproximar-se a una Església que està impregnada de veritat. Es tracta de trobar moments concrets amb Déu de manera que la multitud es pregunti “I, per a vosaltres, qui sóc jo?”