Inauguració d’una escultura del beat Pere Tarrés al Seminari Conciliar

El dilluns dia 27 de setembre, a les 19h, als jardins del Seminari Conciliar de Barcelona fou inaugurada l’escultura del Dr. Pere Tarrés, situada en la cruïlla entre els carrers de Balmes i Diputació. Encara que està situada a l’interior de l’espai del Seminari és ben visible des del carrer. Presidí l’acte i va descobrir [...]

El dilluns dia 27 de setembre, a les 19h, als jardins del Seminari Conciliar de Barcelona fou inaugurada l’escultura del Dr. Pere Tarrés, situada en la cruïlla entre els carrers de Balmes i Diputació. Encara que està situada a l’interior de l’espai del Seminari és ben visible des del carrer.

Presidí l’acte i va descobrir l’escultura el cardenal Lluís Martínez Sistach, acompanyat de Mons. Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu de Llobregat, de la directora general d’Afers Religiosos de la Generalitat, Montserrat Coll, i d’un bon nombre de preveres, metges i seminaristes. Entre els metges, cal remarcar la presència del Dr. Josep M. Simón, president de la Federació Internacional d’Associacions de Metges Catòlics (FIAMC) i del Dr. Miquel Bruguera, ex president del Col·legi de Metges de Barcelona. I la presència del Sr. Josep Oriol Pujol, director de la Fundació Pere Tarrés i d’un bon grup de membres de la Federació de Cristians de Catalunya i antics membres de la Federació de Joves Cristians. 

L’acte es va iniciar amb unes paraules de Mn. Francesc Raventós, vice-postulador de la causa de canonització del Dr. Tarrés, el qual va dir que “la devoció al beat Pere Tarrés és viva” i recordà que l’escultura inaugurada, obra de Rebeca Muñoz, present a l’acte, i titulada “Ànima lliurada” va guanyar el primer premi en el concurs d’arts de l’Any Tarrés, organitzat l’any 2005 pel Col·legi de Metges de Barcelona. Després d’explicar les gestions fetes per col·locar aquesta escultura en un lloc adient, i la decisió final de decidir l’actual emplaçament.

Mn. Raventós acabà el seu parlament dient: “Si de la imatge de la catedral vaig dir que era un crit clavat a la paret, que ens exhortava a la pietat, al servei i a la pròpia oblació, aquesta escultura és un crit enmig del soroll del carrer. A mi em sembla que sobretot ens diu aquestes tres coses. Primera, per la frase posada al peu de l’escultura, que diu “Quin goig haver pogut ésser sacerdot”, crec que se’ns demana estimar els vostres sacerdots i que preguem perquè tinguem moltes i santes vocacions. Segona, per la seva postura meditativa ens invita a pregar; ell, que feia tantes hores d’oració i que deia que no volia saber res més de res, sinó que Déu l’estimava. I tercera, que per la visió de les seves mans, guaridores i plenes de tendresa, ens sentim urgits a fer el bé, perquè ell deia: ‘Doneu bon exemple. És el més gran i el més fecund dels apostolats”. “Que quan entrem al Seminari o passem per aquesta cruïlla de Balmes-Diputació, sentim el crit d’aquesta escultura: l’estímul que ens dóna Pere Tarrés”.

Després, el cardenal descobrí l’escultura entre els aplaudiments dels presents. Rebeca Muñoz va pronunciar unes breus paraules per dir que l’havia impressionat el misticisme de Pere Tarrés, el seu lliurament a Déu i als germans i que l’escultura està inspirada en una foto d’una estada de Pere Tarrés al santuari de Núria, sentat enmig de la natura, cercant en aquesta els vestigis i l’alè de Déu”.

Mn. Josep M.Turull va dir que aquell acte senzill i intens era com la cloenda de l’Any Sacerdotal. Va afegir que Tarrés es va formar com a sacerdot al Seminari de Barcelona  i que la seva escultura serà un crida al foment de les vocacions sacerdots i, sobretot per als seminaristes i els seus formadors, una crida a viure el ministeri com el va viure Pere Tarrés.

Mons. Agustí Cortés va dir que un dels primers actes com a bisbe de Sant Feliu de Llobregat fou beneir una estàtua de Tarrés a Sant Esteve Sesrovires en actitud pastoral d’evangelitzar. Remarcà l’actitud meditativa i espiritual de l’escultura inaugurada al Seminari, i felicità a tots els qui havien fet possible el projecte de situar-la en aquest lloc, “on serà una presència viva  i afectiva per a tots nosaltres”.

El cardenal Martínez Sistach va dir que el fet que l’escultura de Tarrés estigui situada al Seminari és un testimoni de fidelitat al sacerdoci en temps difícils, com ho foren els seus temps i ho són també els vostres. Remarcà el testimoni de Tarrés a favor de la vida humana, tan corporal com espiritual. “L’Església diu un sí a la vida i un no a l’avortament i demana que s’ajudi a les famílies perquè puguin acollir la vida. També va dir que el Dimarts Sants, després de la Missa Crismal, es faria un acte per als sacerdots davant d’aquesta escultura. Va agrair a l’autora de l’escultura la seva obra i a tots els agraí la seva presència i la seva col·laboració per fer possible aquesta iniciativa. “Que l’escultura de Pere Tarrés estigui aquí és un gran testimoniatge del valor del ministeri sacerdotal”, va remarcar el cardenal.

L’acte es va cloure amb una pregària al beat Pere Tarrés i amb el cant del Virolai a la Mare de Déu de Montserrat.