Homilia a Sant Pere de les Puel•les

Homilia del Sr. Cardenal, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa i benedicció de l’Abadessa del Monestir de Sant Pere de les Puel·les Barcelona, 11 de desembre de 2011 Celebrem amb joia l’Eucaristia dominical en aquest tercer diumenge d’Advent. Reunits per donar culte i lloança a Déu amb la celebració del misteri pasqual de la [...]

Homilia del Sr. Cardenal, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa i

benedicció de l’Abadessa del Monestir de Sant Pere de les Puel·les

Barcelona, 11 de desembre de 2011

Celebrem amb joia l’Eucaristia dominical en aquest tercer diumenge d’Advent. Reunits per donar culte i lloança a Déu amb la celebració del misteri pasqual de la mort i resurrecció del Senyor Jesús, acollim la seva presència amorosa amb la Paraula que hem escoltat i amb el Cos i Sang que ens ha deixat fins que Ell torni.

Seguint l’exhortació de Sant Pau que ens ha fet avui, vivim contents, aquesta estimada comunitat monacal benedictina i tots nosaltres que junts celebrem l’Eucaristia. I això perquè el Senyor ha manifestat el seu amor a aquestes germanes nostres donant-los-hi una Abadessa, Na Esperança Atarés i Solans, perquè serveixi a la comunitat abacial amb un esperit evangèlic i eclesial i segons demana la Regla de Sant Benet.

Amb la benedicció abacial, la nova Abadessa rebrà l’ajut del Senyor, del Bon Pastor, per poder posar-se plenament al servei de totes i cadascuna de les monges d’aquest estimat i històric monestir benedictí.

Pel baptisme, l’esperit del Senyor Déu reposa sobre nosaltres, perquè el Senyor ens ha ungit. Per a aquest nou servei eclesial, estimada Abadessa, l’Esperit del Senyor Déu reposa sobre teu de nou per atorgar-te els seus dons per tal que puguis exercir aquest servei que el Senyor et demana en aquest monestir. És el que demanarem en la pregària de benedicció: “Digneu-vos a omplir-la, Senyor, dels dons de l’Esperit perquè treballi per a la vostra glòria i al servei de l’Església i de les necessitats dels homes”. El Senyor et dóna el seu Esperit perquè amb Ell col·laboris a “proclamar l’any de gràcia del Senyor” en aquesta comunitat i en cadascun dels seus membres.

Penso que una de les funcions de l’Abadessa consisteix en el que ens ha dit avui l’Apòstol Pau. L’Abadessa amb la seva vida de monja, amb la seva sol·licitud maternal i amb el seu mestratge i guiatge, ha d’afavorir en cadascuna de les monges, “que Déu mateix, el Déu de la pau, us faci de tot santes i guardi totalment irreprensible el vostre esperi, la vostra ànima i el vostre cos per quan retorni Nostre Senyor Jesucrist”.

A la Regla de Sant Benet, el Pare Fundador assenyala continguts cabdals de la missió abacial. L’Abadessa és la missatgera de la voluntat de Déu, mestre de la paraula i del silenci, mitjancera de l’Amor etern i misericordiós. El capítol 64 de la Regla és una de les pàgines més belles i més profundes de la literatura cristiana sobre l’exercici de l’autoritat. La missió de l’Abadessa se situa en una atmosfera de fe. Com vivia el precursor Sant Joan Baptista la missió que el Senyor li havia confiat, conscient que no era digne ni de deslligar el calçat del Messies. Ell era “una veu que crida en el desert: aplaneu el camí del Senyor”.

En aquest temps litúrgic d’Advent que vivim, contemplem i meditem el misteri de l’encarnació del Fill de Déu que es perllonga en el misteri de les mediacions humanes. Solament per la fe copsem la presència del Crist Ressuscitat en la persona de cadascuna de les germanes i particularment en l’abadessa, que esdevé icona d’unitat i de misericòrdia entre les germanes del monestir.

Sant Benet demana a l’abat i a l’abadessa que “sàpiga que més li pertoca servir que manar” (c.64, 8). Aquesta frase d’encuny agustinià és el punt de partida del desenvolupament doctrinal que fa sentir a l’abat i a l’abadessa l’exigència de configurar-se amb el Crist, amb l’Ungit, que “no ha vingut pas a ser servit, sinó a servir i a donar la vida en rescat per a una multitud” (Mt 20, 28). I és a partir d’aquestes dues actituds fonamentals de fe i de servei que cal comprendre i portar a terme, benvolguda Abadessa del monestir de Sant Pere de les Puel·les, la missió abacial que Sant Benet sintetitza en tres funcions principals: la de mestre, la de pastor i la de metge.

El nostre estimat Monestir de Sant Pere de les Puel·les està immers en la nostra estimada Església de Barcelona que ha iniciat aquest curs un nou Pla Pastoral entrat plenament en la nova evangelització, en sintonia i comunió amb tota l’Església de Jesucrist una i única. Tots els batejats som evangelitzadors per raó de la nostra vocació com a membres que som de l’Església i aquesta existeix per evangelitzar. Tots estem cridats a evangelitzar, cadascú segons la seva vocació eclesial que ha rebut del Senyor.

L’Evangeli d’avui en les seves primeres línies forma part del “Pròleg de Sant Joan”. Del precursor es diu que “era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum”. El qui dóna testimoni parla d’allò que ha vist. Tanmateix l’expressió “veure”, en el vocabulari de Sant Joan, no sol referir-se a la mirada dels ulls, sinó a una experiència personal viva i profunda. Tots els batejats han de ser testimoni. Vosaltres benvolgudes benedictines, per la vostra vocació monacal de pregària, silenci i treball, en la profunditat de la vostra contemplació i de la vostra vida lliurada a l’Espòs i als germans, doneu testimoni del que veieu, de la Persona de Jesús, Déu i home, Salvador de l’humanitat. Amb la vostra vida i amb el vostre testimoni de paraula, com a membres de l’Església, com a comunitat benedictina i com a membres de la comunitat, participeu en la realització dels objectius del nostre Pla Pastoral, evangelitzant, anunciant Jesús i el seu Evangeli.

Vosaltres, estimades benedictines, amb la vostra vida i la vostra missió imiteu a Crist pregant en la muntanya, testimonieu la reialesa de Déu sobre la història i anticipeu la glòria futura del Senyor que vindrà triomfant. Vosaltres, amb la vostra vida contemplativa i la vostra vocació intercessora oferiu a la comunitat diocesana un singular testimoniatge de l’amor de l’Església per al seu Senyor i contribuïu, amb una misteriosa fecunditat apostòlica, al creixement del Poble de Déu.

Avui tota la comunitat monàstica i tota l’assemblea litúrgica ens unim en pregària per a la nova Abadessa i el seu servei en bé del monestir i de l’Església i també per totes les monges d’aquesta comunitat en la seva vocació a la santedat i per les vocacions en aquest Monestir, perquè el Senyor cridi a noies que Ell va treballant en el seu cor perquè trobin en aquesta vida monacal i en la Regla de Sant Benet, la joiosa realització de la seva vida com a filles de Déu i esposes de Crist.

La figura de Maria és cabdal en aquest temps d’Advent. Tots hem d’imitar la Mare de Déu que meditava assíduament les paraules i els fets del seu Fill, així com Maria de Betània, que, als peus del Senyor, escoltava la seva paraula. Especialment vosaltres estimades monges que us trobeu més íntimament unides a Crist. El món d’avui necessita més que mai el testimoniatge dels qui es comprometen com vosaltres que seguiu la Regla de Sant Benet, a “no anteposar res a l’amor de Crist” (IV, 21). Els contemplatius i les contemplatives, us diu Benet XVI, amb la vostra vida de pregària, d’escolta i de meditació de la Paraula de Déu, ens recordeu que no només de pa viu l’home, sinó de tota paraula que surt de la boca de Déu (cf. Mt 4, 4). La familiaritat de Maria amb la Paraula de Déu resplendeix amb particular brillantor en el Magnificat. Estimada nova Abadessa, estimada comunitat monacal i estimats germanes i germans, imitem a la “Mater Verbi Dei” i a la “Mater fidei”.

T'ha interessat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

T'interessarà ...