Gairebé una religió?

És la frase que ha ressonat en alguns mitjans de comunicació referint-se al Mundial de futbol. El Papa Francesc també ha dit «El futbol pot i ha de ser una escola per a la construcció de la “cultura de l’encontre”»

Una cultura que permeti la pau i l’harmonia entre els pobles.» És aquest un esdeveniment que supera les fronteres de llengua, cultura i nació”.

A l’alegria amb què ho fa, s’hi afegeix l’esperança que sigui una festa esportiva, una festa de solidaritat entre els pobles. El joc esportiu pot esdevenir una ocasió de diàleg, de comprensió, i d’enriquiment humà, «un instrument per comunicar valors que promouen el bé de la persona i contribueixen a la construcció d’una societat pacífica i fraterna». «Pensem —diu— en la lleialtat, la perseverança, l’amistat, el compartir, la solidaritat.» Davant tot això, hi pot anar bé un examen de consciència, quan per a tantes persones el futbol, en concret, mou tanta especulació, diners i dependència fora de tota autocrítica.

«En el joc d’un equip —diu el papa Francesc— és necessari pensar en primer lloc en el bé del grup. Per guanyar, fa falta superar l’individualisme, l’egoisme, totes les formes de racisme, intolerància i instrumentalització de la persona humana.» Tot això, com en tantes altres realitats, és fonamental l’esforç i el sacrifici, avui tan rebutjats o decantats per la comoditat i facilitats a les quals ens hem acostumat.

Encara ens dóna una darrera lliçó que hem d’aprendre de l’esport: el respecte degut entre adversaris. «Ningú no guanya sol, ni en el camp de joc ni en la vida. Que ningú no s’aïlli ni se senti exclòs… Aprenent les lliçons que l’esport ens ensenya, tots en sortirem guanyadors, reforçant els vincles que ens uneixen.» Gairebé una religió? També en l’esport podem viure aquells valors sobrenaturals que ens parlen de Déu i fan més humana i digna la convivència entre nosaltres.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona