Gabriel Magalhaes es confessa
Mons. Sebastià Taltavull presenta ‘Mirall de vida. Una lectura quotidiana de l’Evangeli’, un assaig de l’escriptor i poeta portuguès que conté una reflexió pausada del Nou Testament, llibre que va transformar profundament la seva vida
La Fundació Joan Maragall va acollir, aquest dilluns, la presentació del llibre Mirall de vida. Una lectura quotidiana de l’Evangeli, escrit pel professor de literatura Gabriel Magalhaes. L’acte va anar a càrrec del bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sebastià Taltavull, que va elogiar l’obra en nombroses ocasions: “Per a mi ha estat com una espècie de tanda d’exercicis espirituals, no sols per aquesta lectura feta amb tota calma, sinó perquè ha estat una ocasió privilegiada d’experimentar allò que el papa Francesc anomena l’alegria de l’Evangeli”.
En aquest llibre, Gabriel Magalhaes ofereix una mirada fresca, viva i molt interpel·ladora del que, al seu entendre, és la vida cristiana. Aquest assaig presenta una reflexió pausada, en clau poètica, alhora espiritual i amb contingut cultural, del Nou Testament, llibre que l’autor va començar a llegir als 24 anys i que va transformar profundament la seva vida. Magalhaes proposa una “gimnàstica espiritual”, és a dir, llegir un fragment de l’Evangeli cada dia. Aquest terme va ser considerat com un encert pel president de la Fundació Joan Maragall, Josep Maria Carbonell, que també hi era present.
Les claus de l’Evangeli
Mons. Sebastià Taltavull va desgranar el llibre en 10 punts bàsics. El primer de tots és que els Evangelis s’han de llegir, una decisió que molts fidels encara no han pres. Quan l’Evangeli cau a les mans d’algú i s’endinsa, quelcom succeeix. Jesús sempre espera però Ell és el camí que ha escollit per a nosaltres. Aquest és el segon punt, que s’entrellaça amb el tercer: la trobada de Déu passa per la nostra fragilitat: “El contacte amb l’Evangeli ens fa humans, molt humans, fins el punt d’aprendre a donar més importància a actituds que aparentment no tenen res a veure amb Déu”, expressava el bisbe auxiliar de Barcelona.
El quart és que les temptacions són una de les nostres arrels, unes arrels que encara ens fan més humans. Dient “no” reafirmem el nostre “sí”: aquesta és la primera lliçó que proposa Magalhaes. Un problema actual és que els fidels estan substituint la fe per la seguretat i, fins i tot, es pot arribar a pensar que Déu ens té abandonats. Però “de la sensació d’abandonament es passa fàcilment a la convicció que el Senyor no existeix”. Amb l’adhesió a la fe, aquesta qüestió es dilueix. I, dintre de fer el salt a la fe, s’ha de destacar la lectura de l’Evangeli que aporta una relació personal amb Jesús.
Una “educació dels ulls”, proposa l’escriptor, una mirada fonamental per analitzar la realitat del dia a dia. I, sobretot, escollir referents que interpel·lin la vida del cristià.
