Fa un any…

…que rebíem la notícia de l’elecció de Jorge Mario Bergoglio com a Bisbe de Roma i successor de l’apòstol Pere. El seu nom seria Francesc, molt revelador. Hem d’afirmar des de la fe que en tot això hi ha una acció inconfusible de l’Esperit. Fa un any i en

La veritat és que continuem emocionats i ha augmentat encara més l’esperança. Ara, després d’un any, el dens «magisteri» de paraules i gestos que cada dia rebem manté una constant i joiosa expectació. El que fa i diu interessa! Llum de la fe i joia de l’Evangeli.

Francesc és un home de pregària, un home de fe, un pastor. Un foc interior ple de l’amor de Déu es desborda en misericòrdia i ens dóna una visió plena d’humanitat sobre les persones i els esdeveniments de cada dia. Tot el que diu ens orienta vers una actitud de renovació que convida a trobar-se amb Crist o deixar-se trobar per Ell, sortir de nosaltres mateixos i obrir-nos decididament a contagiar l’Evangeli. Vol que anem sobretot als qui se senten més exclosos i són relegats injustament al sofriment de la marginació o —com a ell li agrada dir— de les «perifèries».

Certament, estem davant d’algú que parla un nou llenguatge que és senzill, tendre i entenedor, que desfà barreres i apropa persones, que genera confiança i obre el cor i la ment a una nova comprensió del fet religiós —i en concret de l’Església— enmig de la societat. Els més pobres s’han adonat que algú s’està posant al seu costat i ens convida a tots a fer-ho. En la recent visita ad limina, ens ha convidat a «no estalviar esforços per obrir nous camins a l’Evangeli, que arribin al cor de tots, per tal que descobreixin allò que ja fa niu en el seu interior: a Crist com a amic i germà».

Vull expressar aquí el meu agraïment al Senyor que ens ha fet el do del papa Francesc, pel que és la seva persona, pel seu testimoni al llarg d’aquest any i per tot el que està significant per a l’Església i per a la humanitat. Com sempre ens ho demana, no deixem de pregar per ell.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona