Església viva que estima i espera

L’Església és viva, no pel reconeixement a favor o en contra que d’ella se’n fa, sinó perquè acompanya totes les pobreses amb amor i sense defallir

L’Església és viva perquè l’Esperit de Crist hi és, molt a pesar de les nostres febleses. L’observació de la realitat diària em dóna la certesa que en el treball silenciós s’hi amaga una força espiritual que li dóna autenticitat 

La verificació és l’existència d’unes parròquies que acullen sense fer diferències, que celebren la fe amb alegria i fan que l’Evangeli ompli de veritat el caminar de cada dia. Aquesta veritat és Jesús, trobat, escoltat, conegut, estimat i anunciat sense afany de protagonisme enmig de l’ambient secular que vivim.

L’Església és viva, no pel reconeixement a favor o en contra que d’ella se’n fa, sinó perquè acompanya totes les pobreses amb amor i sense defallir. ¿Què succeiria si, de cop i volta, els cristians renunciéssim a estar presents en tots els àmbits de la societat i l’Evangeli deixés de ser anunciat? ¿Què passaria si per moments es tallés tota la solidaritat i l’ajuda que s’està donant a tanta gent exclosa?

El miracle el fan cada dia una infinitat de famílies, grups i comunitats que responen amb una generositat que fa veure la qualitat de l’amor entre els seus membres. A més de les famílies, tantes altres institucions que no busquen prestigi ni esperen el reconeixement públic, però estan al costat dels qui la crisi està empobrint encara més, i ofereixen recursos materials, temps, capacitats i espiritualitat. He pogut comprovar que la força prové de la trobada amb Jesús, de l’Evangeli, de la pregària i de la sensibilitat social que els anima.

Vivint-ho entre la gent, veig que l’estil evangèlic i l’esperit comunitari va guanyant terreny entre nosaltres, i ens n’hem d’alegrar. D’altra part, és llastimós que encara hi ha qui està malversant el temps jutjant i condemnant, un temps que podria ser utilitzat per fer el bé o dedicat a la pregària. En la nova etapa eclesial que se’ns obre, tota observació i treball ha de seguir oferint Jesús i l’Evangeli, amb la transparència de les benaurances i el to rehabilitador de les obres de misericòrdia. 

Sebastià Taltavull Anglada

​Bisbe auxiliar de Barcelona