“Em vau acollir”

Article del bisbe auxiliar de Barcelona publicat el passat 15 d'agost al setmanari d'informació religiosa Catalunya Cristiana

En els meus primers anys de rector de parròquia, em va cridar l’atenció la presència d’un jove que veia per primera vegada a la missa del diumenge. Finalitzada la celebració, com acostumava fer, vaig sortir ràpidament a la porta per saludar la gent i fer-ho especialment amb els qui no freqüentaven o no coneixia tant, entre ells aquell jove, però ja havia marxat. El diumenge següent el vaig veure de nou a la missa i aquesta vegada vaig anar més ràpid que ell i el vaig poder saludar. «Veig que has tornat» —li vaig dir—. «He tornat —em va dir— perquè la setmana passada em vaig sentir molt ben acollit.» Entre altres coses, em va explicar que una senyora d’edat havia tingut un detall molt amable amb ell: «M’ha saludat, m’ha donat un cantoral i m’ha dit: “Aquí utilitzen aquest llibre per cantar i per resar.” No recordo que en cap altra ocasió en una església em rebessin d’aquesta forma.»

La vida està feta de gestos senzills. La vida de les parròquies, també. Jesús va deixar clar que acollint algú, especialment els més necessitats, l’acollíem a ell, i és que tenim moltes ocasions per fer-ho. La nostra activitat a les parròquies fa que amb freqüència ens trobem amb persones conegudes i amb altres que no ens ho són tant. Fins i tot algú per primera vegada, algú toca a la porta o es passeja pels voltants i cerca. Algú que vol ser atès i escoltat, qualsevol que passa alguna necessitat.

Hem dit molt que hem de sortir a les perifèries, anar allà on hi ha la gent, però quan vénen a nosaltres ens brinden una ocasió magnífica de fer-ho perquè és acollir-los allà on realment són. Una Església que acull així es fa propera, amable, misericordiosa, una Església que té cara i tons de veïnatge. Acollir, com Jesús ho fa, és una forma d’estimar. Això dóna un nou rostre a les nostres parròquies i ens fa sensibles i solidaris, i al mateix temps és un acte de confiança perquè genera credibilitat en aquells que reben un bon tracte. Fem-ho, que no és difícil! Ajuda molts a reiniciar.

Mons. Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona