El rescat definitiu

Què fer per contribuir a un rescat definitiu de l’entorn humà, familiar, religiós i eclesial, social, cultural, econòmic, ecològic i polític? Quina «conversió» ens demana perquè apareguin nous signes de resurrecció, de vida?

«En ell, per la seva sang, hem obtingut la redempció, el perdó dels nostres pecats» (Ef 1,7). Un veritable rescat. Són paraules de la Bíblia, de sant Pau en concret, dirigides a la comunitat cristiana d’Efes, referides a Jesús i que són el cor de la Setmana Santa. Rescatar o redimir, com a acció de salvació, és pagar un preu. Hi ha un cost, una despesa. I, què reps a canvi? En principi i aparentment, res per a tu, tot el guany és per a l’altre. L’has guanyat amb la teva renúncia, amb la teva entrega, amb la donació d’allò que és teu o amb la donació de tu mateix. L’única explicació, l’amor misericordiós, sense límit!

Aquest és l’anunci del preu del rescat que Déu paga per la nostra salvació, el preu redemptor per tal que siguem «seus» del tot, alliberats i lliures per complert. Per això, Jesús explica així el perquè de la seva entrega: «Cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort i ha de ressuscitar el tercer dia» (Lc 9,22).

Però, posat aquest argument de principi en el qual ell s’implica del tot amb la voluntat del Pare, humanament costosa d’acceptar, però assumida en obediència filial i per amor, Jesús ens diu: «Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà. Què en treu l’home de guanyar tot el món si es perd o es destrueix ell mateix?» (Lc 9,23-25).

A més de redimir la persona humana, avui que parlem tant del canvi climàtic i de la defensa dels espais i recursos naturals, com podem rescatar el nostre entorn perquè s’orienti vers el bé comú i l’espai natural sigui digne de tots i per a tots? Més encara, què fer per contribuir a un rescat definitiu de l’entorn humà, familiar, religiós i eclesial, social, cultural, econòmic, ecològic i polític? Quina «conversió» ens demana perquè aquesta setmana sigui «santa» i sempre apareguin nous signes de resurrecció, de vida?

Sebastià Taltavull Anglada

Bisbe auxiliar de Barcelona