El rebost solidari arriba a Badalona

Carta oberta de Toni Antoja, portaveu d'una acció solidària promoguda pel grup de catequesi d'adults de la comunitat de Carmelites Descalços

El grup de catequesi d’adults de la comunitat dels Carmelites Descalços de Badalona, després de treballar i reflexionar sobre el contingut de la carta pastoral “El rostre de la misericòrdia” del papa Francesc, i per tal de que això no quedés en un simple exercici teòric, va proposar a tota la comunitat el desenvolupament d’una acció solidària de xoc a favor dels més desvalguts. Després de sospesar algunes iniciatives, la comunitat es va adherir al programa “SOS refugiats Grècia”, dirigit pel Rebost Solidari de Cerdanyola (Vallès Occidental), el qual col·labora amb les organitzacions no governamentals NCM i IHA. Aquestes entitats, amb provada capacitat i amb contactes en el lloc de destí, ja han fet dos enviaments previs. Tota la seva activitat es pot seguir a la pàgina de Facebook del “Rebost Solidari Cerdanyola”.

Primera missió acomplerta

El passat 29 de març era el dia assenyalat per a la recollida de l’ajuda a Badalona, la qual s’havia d’encaixar i enviar tot seguit a Cerdanyola. Les previsions més optimistes es van desbordar amb escreix. Van venir centenars de persones, segurament alguns milers, a portar material d’ajuda des de tots els punts de la nostra ciutat, de ciutats veïnes i d’altres punts llunyans, alguns derivats a casa nostra en trobar col·lapsats els llocs on anaven a portar-ho. Amb cotxes, furgonetes i tota mena de transport. Això ens va portar a un col·lapse totalment inesperat. Però, com podiem tallar aquella gernació que se’ns va venir al damunt? El paper dels voluntaris, molts de casa nostra però molts més sorgits de qui sap on, va ser determinant per atendre aquell allau de generositat. 

Acabada la jornada, l’espectacle que presentava el nostre pati era impressionant. Ben aviat se’n van assabentar els mitjans de comunicació i l’endemà la notícia es va escampar arreu… Segurament ja ho haureu vist.

Ha passat més d’una setmana i ara els nostres esforços estan encaminats a organitzar-ho tot, classificant i etiquetant centenars de caixes. De moment, ho fem encabir allà on podem. Com he dit, en un principi tot havia d’anar directament a Cerdanyola, però ells també es van quedar col·lapsats. Fins ara han enviat un altre camió que ja ha arribat al seu destí.

Val a dir que les notícies sobre els camps de refugiats canvien dia a dia. Va arribant gent i s’obren nous camps, tot i que el d’Idomeni sembla que s’està eliminant. Segons els contactes que tenim, les necessitats encara són moltes i hi ha algunes oenegés “in situ” interessades en rebre ajuda.

Ara: què necessitem, què demanem?

Un espai per guardar les caixes amb tot el que estem classificant, encaixant  i retolat, durant un temps indeterminat. Un local d’uns 1000 metres quadrats, amb possibilitat de càrrega i descàrrega de camions. Tenim contactes a l’Ajuntament de la ciutat, (que ens ha fet costat des del primer dia), i amb alguns particulars per intentar solucionar aquest punt. De moment tenim cedida temporalment una antiga escola municipal, la qual ja està tota plena de caixes.

Pel que fa a l’economia, val a dir que també hem quedat sorpresos de la generositat de la gent, de tota mena de gent. De moment hem aturat els donatius fins que sapiguem els costos de transport que sembla que ja tindríem cobert.

Contingut elaborat per Toni Antoja, portaveu puntual d’aquesta acció solidària
Grup de catequesi d’adults de la comunitat de Carmelites Descalços de Badalona