“El Papa va venir a parlar-nos de Déu”

[Facultat de Teologia de Catalunya – Òscar Bardají]  La Facultat de Teologia de Catalunya celebra una jornada acadèmica sobre Els missatges de la visita apostòlica de Benet XVI a Barcelona El cardenal de Barcelona presideix l’acte, en el que també hi participen els doctors Salvador Pié-Ninot, Antoni Bosch-Veciana i Armand Puig “El tema central de [...]

[Facultat de Teologia de Catalunya – Òscar Bardají]

 La Facultat de Teologia de Catalunya celebra una jornada acadèmica sobre

Els missatges de la visita apostòlica de Benet XVI a Barcelona

El cardenal de Barcelona presideix l’acte, en el que també hi participen els doctors Salvador Pié-Ninot, Antoni Bosch-Veciana i Armand Puig

“El tema central de la visita del Papa a Barcelona ha estat el de Déu, portar als homes d’avui l’accés a Déu”, ha dit el Sr. Cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, que ha presidit aquest vespre la jornada acadèmica sobre Els missatges de la visita apostòlica del Sant Pare Benet XVI a Barcelona, organitzada per la Facultat de Teologia de Catalunya (FTC), la Facultat de Filosofia de Catalunya (FFC), l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), la Fundació Blanquerna (URL) i la Fundació Pere Tarrés (URL), i que s’ha celebrat a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona.

La sessió acadèmica s’ha iniciat amb la intervenció del Dr. Salvador Pié-Ninot, professor de la FTC i president de la Fundació Blanquerna, que ha titulat L’Església, misteri de comunió i d’amor als més pobres L’Església, misteri de comunió i d’amor als més pobres. El Dr. Pié-Ninot ha dividit la seva exposició en els “dos símbols” que va visitar Benet XVI el passat 7 de novembre de 2010: la Basílica de la Sagrada Família, “que Gaudí va concebre com una lloança en pedra a Déu”, i la significativa institució eclesial de caràcter benèfico-social del Nen Déu. “Són com dos símbols de la Barcelona d’avui de la fecunditat de la fe, que va marcar també les entranyes d’aquest poble i que, a través de la caritat, distintiu de la condició cristiana, i de la bellesa del misteri de Déu, que contribueix a crear una societat més digna de l’home”, ha destacat el professor de la FTC, a partir de les paraules del Papa Benet XVI.

A continuació, el Dr. Antoni Bosch-Veciana, professor de la FTC, de la FFC i de l’ISCREB, ha pronunciat la ponència Del llenguatge de la bellesa al llenguatge de l’amor, que ha donat pas a la intervenció del Dr. Armand Puig, degà de la FTC, que ha parlat de La Sagrada Escriptura i la Liturgia, columnes del creure i del celebrar. El Dr. Puig ha iniciat la seva exposició afirmant que “el viatge del Sant Pare a Barcelona ha estat l’esdeveniment eclesial més important que ha viscut la nostra ciutat, i el nostre país, en la primera dècada del segle XXI”. “El ressò de la dedicació de la basílica de la Sagrada Família ha arribat al món sencer. S’han trobat dues figures històriques excepcionals: el Sant Pare, el bisbe de Roma, teòleg de formació, i l’arquitecte de la catedral d’Europa, un místic dels temps moderns; i aquest trobament ha estat ple de sinèrgies i de moments de comunió, més enllà del temps el discurs de la bellesa traspassa tota la història de dos mil anys de cristianisme”, ha afirmat. En el moment extraordinari de l’entrada del Papa a la nau central de la basílica “la força de la fe i de l’amor van parlar al cor de moltes persones: la nova Jerusalem, radiant com una núvia, va brillar davant l’Espòs, Jesucrist, al banquet del qual tothom era convidat -ha continuat el Dr. Armand Puig-. Per un moment, la frontera entre fe i increença es va esborrar: la basílica havia entrat a la memòria viva de la història humana”.

“La Sagrada Família no és una obra espectacular, per a ser mirada com si es tractés d’un espectacle, sinó una obra espiritual, per a ser contemplada en profunditat i des de dins”, ha assegurat el degà de la FTC. “El dia 7 de novembre es va establir una sintonia forta entre el creure i el celebrar, entre la confessió de fe i la lloança a Déu, entre el llibre de l’Escriptura i el llibre de la litúrgia. Gaudí explica que la revelació divina s’ha esdevingut de dues maneres: el llibre de la natura i el llibre de l’Escriptura. I el Papa, interpretant perfectament el pensament gaudinià, hi afegeix el llibre de la litúrgia. En efecte, la litúrgia, com va quedar prou demostrat en el gran ofici de Dedicació de la basílica, és expressió global del misteri diví, entès fonamentalment com a misteri d’encarnació i de redempció: el mateix Jesucrist és qui celebra i intercedeix prop del Pare com a mediador de la nova i eterna aliança, realitzada una vegada per sempre en el seu misteri pasqual. La litúrgia és, per a Gaudí, «la finalitat de la gran església». És a dir, la Sagrada Família ha estat construïda perquè hi ressoni el càntic de tota la creació al seu Creador, perquè la Paraula hi sigui proclamada, escoltada i predicada, i perquè el sagrament del Cos i de la Sang de Crist hi sigui celebrat com a do present i futur. La litúrgia és, doncs, font i cimal de la vida cristiana, ja que en ella s’hi expressa de manera privilegiada la fe de l’Església, la qual confessa la seva adhesió a Déu que ha volgut salvar la humanitat pel seu Fill, Jesucrist, i escampar damunt d’ella l’Esperit santificador dels cors i del món. L’acció litúrgica de l’Església concentra la Paraula, el sagrament i la misericòrdia del Pare”, ha argumentat el Dr. Armand Puig.

La sessió acadèmica s’ha tancat amb la ponència del cardenal de Barcelona, Molns. Lluís Martínez Sistach, que ha titulat: La relació entre Déu i l’home com a centre del missatge papal. “La primera prioritat del Papa en el seu pontificat és portar els homes d’avui a l’accés a Déu; el tema de Déu és d’una importància cabdal en les nostres societats de l’occident europeu, en les quals un gran nombre de persones viu com si Déu no existís, amb totes les conseqüències negatives i doloroses que això té per al bé de les persones i de la societat”, ha afirmat el cardenal de Barcelona.

“Dedicar aquesta majestuosa i bellíssima basílica de la Sagrada Família a Déu enmig de la ciutat cosmopolita de Barcelona és d’alguna manera oferir una presència de Déu i de l’Església no amagada, sinó ben visible d’arreu de la ciutat –ha afegit el Dr. Martínez Sistach-. Avui és molt necessari facilitar espais reservats al diàleg entre Déu i els homes, per al culte litúrgic i per a la lloança a Déu”.

“Benet XVI ens ha dit que és una tragèdia que a Europa, sobretot al segle XIX, s’afirmés i divulgués la convicció que Déu és l’antagonista de l’home i l’enemic de la seva llibertat. Amb això es volia enfosquir la veritable fe bíblica en Déu –ha dit el cardenal de Barcelona-. Avui també a casa nostra hi ha persones que pensen que Déu és l’antagonista de l’home i l’enemic de la seva llibertat. La dedicació de la Basílica gaudiniana en una època en què l’home pretén edificar la seva vida d’esquena a Déu, com si ja no tingués res a dir-li, resulta un fet de gran significat”.

“El Papa afirma que Déu és l’origen del nostre ésser i fonament i cimal de la nostra llibertat, no el seu oponent –ha recordat l’arquebisbe de Barcelona-. Benet XVI ens diu que Europa ha d’obrir-se a Déu, sortir a trobar-lo sense por, treballar amb la seva gràcia per aquella dignitat de l’home que havien descobert les millors tradicions”.

“El Papa ens diu que Europa ha d’obrir-se a Déu, sortir a trobar-lo sense por, treballar amb la seva gràcia per aquella dignitat de l’home que havien descobert les millors tradicions. El Sant Pare Benet recordava a aquesta Europa tan oblidadissa les seves arrels cristianes: Déu és amic dels homes i ens invita a ser amics seus. Gaudí, amb la seva obra plena de bellesa, d’exaltació de la naturalesa creada per Déu i rica de simbologia religiosa, “ens mostra que Déu és la veritable mesura de l’home”. I el secret de l’autèntica originalitat d’aquest meravellós temple, que ha encisat el món, rau, com deia Gaudí, en tornar a l’origen que és Déu. Com afirma el mateix Sant Pare, l’arquitecte de la Sagrada Família, obrint el seu esperit a Déu, ha estat capaç de crear en aquesta ciutat de Barcelona un espai de bellesa, de fe i d’esperança que porta l’home a la trobada amb qui és la Veritat i la Bellesa mateixa”, ha afegit.

“Reflexionar i esforçar-nos per posar en pràctica, amb il·lusió i esperança, el que el Papa ens ha dit és també una bona manera de treballar en la nova evangelització de la nostra societat tan necessària i urgent avui. Tots estem cridats a mostrar al món la fecunditat de la fe cristiana, “en la qual s’agermanen veritat i bellesa, i que –com ens va dir el Sant Pare- contribueix a través de la caritat i de la bellesa del misteri de Déu a crear una societat més digna de l’home. En efecte, la bellesa, la santedat i l’amor de Déu porten l’home a viure en el món amb esperança”, ha conclòs el cardenal Lluís Martínez Sistach.