El judici de la misericòrdia
Aquest missatge del papa Francesc defineix un dels aspectes més característics dels seus dos anys de pontificat
Aquest missatge del papa Francesc defineix un dels aspectes més característics dels seus dos anys de pontificat. Ens està ajudant a entrar en el cor de Déu i captar el misteri del seu amor ple de «misericòrdia». Tant és així que ha convocat un Any Sant que tingui com a centre la misericòrdia de Déu, seguint la voluntat de Jesús que ens demana que «siguem misericordiosos com ho és Déu, el nostre Pare» (cf. Lc 6,36). Vol inaugurar, així, una nova etapa del camí de l’Església en la seva missió de portar a cada persona l’Evangeli de la misericòrdia.
El llenguatge que utilitza, tan connectat amb la nostra vida real, respon a la pretensió de justificar que defensa no tenir necessitat ni de disculpa ni de perdó. Les seves paraules convencen i el seu testimoni ens estimula. És un goig immens pensar que Déu ens mostra constantment la riquesa de la seva misericòrdia quan tastem la humil confessió dels nostres pecats com a do que ell mateix ens fa. És una força que restaura la vida —ens diu— i torna l’entusiasme de la fe.
El papa Francesc ha dit recentment que «la transformació del cor que ens porta a confessar els nostres pecats és un do de Déu, un regal, és “obra seva” (cf. Ef 2,8-10) com també ho és la decisió d’apropar-nos al capellà sense por per les nostres culpes, amb la certesa de ser rebuts en el nom de Déu i compresos a pesar de les nostres misèries». Per això dirà que el judici que ve de Déu és el «judici de la misericòrdia».
Potser amb aquesta visió tan evangèlica és possible recuperar el col·loqui sacramental, a través del qual aprofundim en un diàleg humil i sincer sobre l’acció de Déu en la nostra vida per donar-li gràcies i, al mateix temps, ens fem conscients d’allò altre que no ens agrada que hi hagi estat i pesa sobre la nostra consciència.Francesc ens recorda als sacerdots que «el confessionari no ha de ser una sala de tortures sinó el lloc de la misericòrdia del Senyor que ens estimula a fer el bé possible» (EG 44).
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona
