El cardenal ordenà set diaques a Santa Maria del Mar
NOTA DE PREMSA El cardenal Martínez Sistach ordenà set nous diaques a Santa Maria del Mar En una cerimònia celebrada el diumenge 17 d’octubre a les 7 del vespre a la basílica de Santa Maria del Mar, el Cardenal Martínez Sistach ordenà com a diaques a set alumnes del Seminari conciliar de Barcelona que en [...]
NOTA DE PREMSA
El cardenal Martínez Sistach ordenà set nous diaques a Santa Maria del Mar
En una cerimònia celebrada el diumenge 17 d’octubre a les 7 del vespre a la basílica de Santa Maria del Mar, el Cardenal Martínez Sistach ordenà com a diaques a set alumnes del Seminari conciliar de Barcelona que en els propers mesos seran ordenats preveres.
Els noms del nous diaques són: Luis Fernado Acosta Romero, Carlos Barba Olmo, Carlos Barroso Flores, Juan Ramon La Parra Martínez, Pedro Rivero San José, Josep Rodríguez Fernández i Ramón Santos Iriarte.
En l’homilia el cardenal explicà el sentit del ministeri dels diaques, fent referència també a les lectures bíbliques del diumenge. Insistí especialment en la necessitat de pregar demanant vocacions sacerdotals, vocacions a la vida consagrada i vocacions a la vida matrimonial. “Fruit de la nostra pregària, avui la nostra Església de Barcelona té el goig d’ordenar set diaques i aquest curs han entrat un bon nombre de seminaristes al nostre Seminari Diocesà. Com a pastor d’aquesta Església metropolitana us demano aquesta pregària constant vocacional”.
El Cardenal també va dir en l’homilia: “Em plau agrair el treball seriós, generós i fidel del rector, formadors i director espiritual del nostre Seminari diocesà en la formació humana, espiritual, intel·lectual i pastoral d’aquests ordenants i dels futurs sacerdots de la diòcesi”.
Barcelona 18 d’octubre de 2010
Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach,
en l’ordenació de set diaques, a la Basílica de Santa Maria del Mar
Barcelona, 17 d’octubre de 2010
Celebrem amb goig l’Eucaristia dominical en aquesta bellíssima i històrica basílica de Santa Maria del Mar. L’Eucaristia és una manifestació ben palesa de l’amor infinit i gratuït de Déu ja que celebrem el memorial de la mort i de la resurrecció de Jesucrist. Tanmateix aquest amor de Déu avui encara es manifesta més clarament amb l’ordenació de set diaques per a la nostra Església diocesana de Barcelona. El Senyor ens enriqueix amb aquests set nous diaques que es preparen també per rebre un dia l’ordenació sacerdotal.
La celebració de l’Eucaristia i de l’ordenació dels set diaques és motiu per unir-nos tots amb una actitud d’acció de gràcies a Déu per l’amor que ens manifesta, en primer lloc a aquests joves que avui rebran l’ordenació diaconal Luis Fernando Acosta Romero, Carlos Barroso Flores, Juan Ramon La Parra Martínez, Carlos Barba Olmo, Pedro Rivero San José, Josep Rodríguez Fernández i Ramon Santos Iriarte, a les seves famílies i comunitats cristianes de les quals han sortit i a la nostra Església diocesana.
La Paraula de Déu de la litúrgia que celebrem ens parla amb molta claredat de la necessitat de la pregària constant. La vida de l’Església i dels seus membres està en relació constant amb Déu, ja que Ell és el nostre creador i el nostre salvador. La pregària consisteix en una relació interpersonal amb Déu que alimenta i explicita aquesta presència del Senyor en la nostra vida humana i cristiana. No sempre som conscients de l’eficàcia de la pregària. Avui fàcilment creiem que gairebé ho hem de fer tot nosaltres en la vida de fe, esperança i caritat i no diguem en l’actuació en l’ordre temporal. Tanmateix la Paraula de Déu que hem escoltat posa en relleu la necessitat i eficàcia de la pregària. Per això, la pregària com a diàleg i relació amb Déu ha d’estar al centre de la nostra vida cristiana.
La vocació sacerdotal d’aquests germans nostres que avui seran ordenats diaques i que l’han rebut en moments diferents de la seva vida, és fruit de la pregària i segurament que escoltaren la crida de Déu i la discerniren en la pregària. Fou fruit de la seva pregària, de la pregària de la seva família i de la seva comunitat i de l’Església, No podem oblidar mai les paraules de Jesús que ens diuen que hi ha molt a segar, i pocs segadors: demanem a l’amo dels sembrats que enviï més homes a segar-los. Molt estimats germans i germanes hem de pregar constantment com la viuda de l’evangeli d’avui demanant vocacions sacerdotals, a la vida consagrada i a la vida matrimonial. Fruit de la nostra pregària avui la nostra Església de Barcelona té el goig d’ordenar set diaques i aquests curs han entrat un bon nombre de seminaristes al nostre Seminari Diocesà. Com a pastor d’aquesta Església metropolitana us demano aquesta pregària constant vocacional.
Em plau agrair el treball seriós, generós i fidel del Rector i formadors i director espiritual del nostre Seminari Diocesà en la formació humana, espiritual, intel·lectual i pastoral d’aquests ordenants i dels futurs sacerdots de la diòcesi.
El diaconat és un do que Déu dóna per servir a la comunitat eclesial. Avui, benvolguts ordenants, rebreu aquest do totalment gratuït, immerescut, per tal que tingueu sempre consciència que no és vostre sinó que l’heu rebut per posar-lo al servei de la vida humana i cristiana dels germans. És un ministeri i un servei per al bé de l’Església. Com en l’Església apostòlica, avui farem el mateix que feren els Apòstols. Escolliren set homes ben vistos i per la imposició de les mans dels Apòstols i la pregària els constituïren els primers diaques de l’Església per servir a les vídues.
Avui en aquesta antiquíssima basílica sereu vosaltres set els escollits, ben vistos per tothom tal com ho han dit els membres de les comunitats parroquials de les que en formen part i així ho ha acreditat el Rector del Seminari quan li he preguntat si en sou dignes de rebre aquest ministeri. I avui, com aquell dia a Jerusalem, un successor dels Apòstols us imposaré les mans i amb la pregària d’ordenació quedareu constituïts diaques de l’Església de Barcelona per tenir cura dels pobres i per posar-vos al servei de la comunitat cristiana.
El vostre servei diaconal consisteix a col·laborar en les tres funcions que són pròpies i essencials de l’Església: l’anunci de l’Evangeli, la celebració de la fe i el testimoni de la caritat. Com a diaques proclamareu solemnement l’Evangeli en l’assemblea litúrgica i haureu de treballar molt directament en l’evangelització, en l’anunci de l’evangeli i en la presentació de la Persona de Jesús i en la catequesi als homes i dones d’avui. Aquesta és –l’evangelització- un repte urgent que té l’Església arreu i especialment en el nostre Occident europeu. Com sabeu en la nostra arxidiòcesi estem donant molta importància a l’evangelització. Hem de propiciar un encontre personal amb Jesús als nostres germans que conviuen amb nosaltres i estimem per tal que puguin tenir la mateixa joia que nosaltres vivim.
Avui Sant Pau ens ha dit que l’Escriptura inspirada per Déu és també útil per ensenyar, per reprendre, per corregir i per educar en la virtut: d’aquesta manera l’home de Déu estarà perfectament equipat per a tota obra bona. La Paraula de Déu és la Bona Nova que il·lumina el nostre camí en el nostre pelegrinatge per aquest món. El primer objectiu prioritari del nostre Pla Pastoral consisteix precisament en conèixer, estimar i viure la Paraula de Déu. Ens cal anar més i més a la Paraula de Déu per conèixer, estimar i imitar més Jesucrist. Sant Jeroni ja deia que la ignorància de la Bíblia és la ignorància de Crist. La Paraula de Déu ha d’alimentar, enfortir i mantenir la nostra pregària que hem de fer constantment.
Els diaques serveixen al bisbe i als preveres en les celebracions litúrgiques. La Paraula de Déu acollida amb actitud de fe, ens congrega per celebrar la fe amb l’Eucaristia i els altres sagraments. Sou servidors de la taula de la Paraula de Déu i de la taula del Cos i de la Sang de Crist, i per això sou també servidors de la taula dels pobres i necessitats, perquè la comunitat cristiana i els cristians no podem mai –seguint una antiquíssima tradició- separar la Fracció del Pa de la comunicació dels seus béns amb els pobres i necessitats. Aquestes són les funcions essencials, constitucionals de l’Església de les quals participeu vosaltres diaques i a les quals serviu.
Els diaques que van cap al sacerdoci ministerial, fruit de la vocació de l’amor a Déu i als germans que han rebut, fan en el moment de la seva ordenació la promesa de celibat. Donen a Déu, a Jesucrist, a l’Església, als germans el seu cor indivís. No és fonamentalment una renúncia, sinó principalment un lliurament per estimar Déu radicalment i per sempre a Déu i als germans. Aquest amor a Déu i als germans, que compromet tota la vida dóna una plenitud humana i cristiana i una autèntica realització personal al qui per amor accepta i viu el celibat.
Fruit d’aquest amor al Senyor i, conseqüentment, a l’Església de Jesucrist que viu i actua en cadascuna de les Esglésies diocesanes, els diaques s’incardinen, es vinculen més fortament a la diòcesi per posar-se al servei de tota la diòcesi, per servir millor al que sigui més necessari i convenient en cada moment.
Aquests germans nostres Luis Fernando, Carlos, Juan Ramón, Josep, Carlos, Pedro i Ramón han escoltat la crida de Déu i hi han respost tal com avui acabem d’escoltar, quan han dit “Sóc aquí”. Nois que participeu en aquesta joiosa celebració i sou amics seus, escolteu la crida que potser Déu us farà per ser com ells, sacerdots al servei tota la vida de moltíssimes persones per ajudar-les, estimar-les i portar-les cap a Jesucrist per tal que esdevinguin fills i filles de Déu. És una missió engrescadora, sobretot quan es veu des de dintre i es viu amb intensitat, generositat i fidelitat.
Gràcies, pares i familiars d’aquests ordenants. La vocació sacerdotal és una benedicció de Déu per a tota la família.
Benvolguts ordenands: recordeu el que Sant Pau us ha dit avui: “Permaneixeu en el que heu après i se us ha confiat”. Sigueu fidels, coherents i perseverants en el ministeri que avui rebreu. Per això no deixeu mai la pregària per a vosaltres i per a les persones que el Senyor us confiï. Que sigui sempre una pregària d’intercessió com la que feu Moisès al cim de la muntanya, com la que feia la viuda de l’Evangeli. I que Maria, la humil serventa, us porti sempre cap al Fill de les seves entranyes virginals, perquè aprengueu i imiteu al Bon Pastor en l’exercici del vostre ministeri diaconal i més endavant sacerdotal.
Benvolguts joves que sereu ordenats diaques, sereu els diaques de Barcelona ordenats l’any que el Sant Pare Benet XVI haurà visitat Barcelona. La visita apostòlica del “Dolç Crist a la terra”, com denominava Santa Caterina de Siena al successor de Pere, serà un autèntic do de Déu que ens confirmarà en la fe i ens enriquirà la vocació missionera i evangelitzadora, ell que té la sol·licitud per a totes les Esglésies esteses d’Orient a Occident. Gràcies Senyor per la visita del Sant Pare. Gràcies per l’ordenació d’aquests set diaques.
+ Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona