Diàleg, bona entesa i creació en comú

Segurament tots coneixem persones que tenen dificultat per ser francs i sincers. Hàbils i dotats de moltes qualitats humanes per a l’acollida, tenen la mirada fixa més en el funcionament de les estructures humanes que no pas en l’obertura a l’Esperit

Tanmateix, l’esdeveniment de la Pentecosta, fruit madur de la Resurrecció del Crist, ha orientat definitivament l’Església d’una altra manera. És impensable la primera predicació apostòlica ni cap dels seus efectes missioners sense la llibertat de l’Esperit, ni sense l’impuls de la gràcia de Déu que allibera i llença al risc de la fe, per arribar a estimar com Jesús ho fa. Es tracta d’arribar, doncs, a tenir els seus mateixos sentiments.

Sense aquesta identificació és impensable parlar d’evangelització. Cal recordar el que l’Esperit ens diu mitjançant el Concili Provincial Tarraconense. Són paraules que ens conviden a «anunciar Jesucrist salvador amb un gest i amb un llenguatge capaços de comunicar la tendresa i l’amor de Déu, i portar un estil de vida sobri, solidari, amb una visió positiva del nostre poble, d’alegria que es comunica, de gratuïtat, de compromís i de participació en la vida associativa i política, i també de llibertat davant els nous ídols socials».

L’Església dels primers temps del cristianisme és una Església valenta, que no tem ni les dificultats exteriors que s’oposen a la seva coratjosa expansió, ni tampoc les que neixen del seu interior per mor de visions divergents en qüestions importants. El camí no va ser mai l’exclusió. Els moments difícils van servir per fer-ne una ocasió de diàleg, de bona entesa i de creació en comú, fruit de l’obertura confiada a l’Esperit, a les persones i als signes dels temps. Com a Església, necessitem avui més que mai aquesta disposició del cor, quan volem anunciar Jesucrist i ajudar a viure la joia de l’Evangeli.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona