Deixebles missioners

El papa Francesc ens parla d’una Església en sortida, expressió és un fort revulsiu que ens interpel•la i remou moltes de les nostres estructures, acostumats a una inèrcia pastoral que ens reclou a dins les les nostres esglésies i grups

Per explicar què és aquesta nova «sortida» missionera ens convida a «sortir de la pròpia comoditat i atrevir-nos a arribar a totes les perifèries que necessiten la llum de l’Evangeli» (EG 20). És per aquest motiu que «cada cristià i cada comunitat discernirà quin és el camí que el Senyor li demana». El fet d’haver de «sortir» desinstal·la i sovint incomoda, per això demana aquell canvi d’actitud que faci possible que tota la pastoral també sigui missionera.

Ser «deixeble missioner» és el resultat d’una trajectòria on l’experiència d’amistat amb Jesús dóna solidesa al seu seguiment i provoca el contagi creient a altres persones i ambients. El trobament amb Jesús en la pregària, en la lectura meditada de la Paraula de Déu, en l’Eucaristia i els Sagraments, en l’acolliment i ajuda als altres, ens predisposa a fer de la vida un continu testimoniatge, proposta per viure i anunciar Jesús i l’Evangeli.

De cara al sentit de pertinença a la comunitat eclesial i la seva projecció missionera, ens diu que «fidel al model del Mestre, és vital que avui l’Església surti a anunciar l’Evangeli a tothom, en tots els llocs, en totes les ocasions, sense demores, sense fàstic i sense por. La joia de l’Evangeli és per a tot el poble, no pot excloure a ningú» (EG 23). Què podem respondre a uns joves que, des de la vivència de la confirmació, diuen: «Jesús ja forma part de la nostra vida!» Senzillament, que aquest Jesús no se’l quedin per a ells sinó que, fent-se’n amics, el donin a conèixer a altres joves i junts s’entusiasmin per Ell.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona