Declaracions del Sr. Cardenal sobre la visita del Papa a Ràdio Barcelona

Com sorgeix, Sr. Cardenal,  la iniciativa de la visita del Sant Pare per dedicar el temple de la Sagrada Família el 7 del proper novembre?  Sorgeix perquè el temple de la Sagrada Família va començar la seva construcció l’any 1882. I jo, com a pastor de l’Església diocesana de Barcelona i com a president també [...]

Com sorgeix, Sr. Cardenal,  la iniciativa de la visita del Sant Pare per dedicar el temple de la Sagrada Família el 7 del proper novembre?

 Sorgeix perquè el temple de la Sagrada Família va començar la seva construcció l’any 1882. I jo, com a pastor de l’Església diocesana de Barcelona i com a president també d’aquesta fundació de la Junta Constructora de la Sagrada Família, en què participo a totes les reunions, i participo de totes les dificultats i de totes les joies i esperances, vaig veure que aquest temple ja porta tres segles –el XIX, el XX i l’iniciat XXI- i vaig pensar que tenia que posar-se ja al culte quan abans millor. No esperar que quedi tot acabat, totes les torres, perquè això pensem que encara trigarà uns quinze anys. Es tracta de poder dedicar el temple al culte, a la celebració de l’eucaristia i dels sagraments, amb la nau de l’església ja coberta i acabada i tot ja disposat a l’interior. I per això vaig pensar que convenia fer-ho ben aviat. I com que la Sagrada Família és un temple únic en el món, em va semblar que la persona que tenia que dedicar aquesta església era el Sant Pare.

Quines són les raons per tal de prendre tots consciència de la importància d’aquesta visita del Sant Pare a Barcelona?

 Ho hem de fer com a cristians i com a ciutadans. Com a cristians, subratllo que és el vicari de Crist, és el “dolç Crist a terra”, com deia Santa Caterina de Sena, és el successor de l’apòstol Sant Pere, té un servei i una missió importantíssima en tota l’Església, estesa d’Orient a Occident, i per tant també en la nostra Església diocesana. Com a cristians, l’acollim amb una il·lusió, amb un afecte i amb una unció espiritual i de fe que em sembla que tots l’hem de tenir amb molta profunditat i amb molta amplitud. Però també nosaltres mateixos com a ciutadans, i altres ciutadans que no siguin cristians, em sembla que també hem de tenir consciència d’aquesta importància perquè el Sant Pare és un personatge importantíssim en el nostre món. Els Papes, darrerament, han tingut una gran incidència no només en l’aspecte religiós, sinó també en l’aspecte humà, treballant per la pau en el món, per l’entesa entre els pobles, pel desenvolupament dels pobles, en especial dels més pobres i necessitats. Jo crec que tot això interessa a tot home i a tota dona de bona voluntat. I el successor de Pere en aquest 2010 és el Sant Pare tan estimat per tots nosaltres, Benet XVI, que el tindrem entre nosaltres, i per tant això és un motiu de gran joia.

Antoni Gaudí, home de fe

Quins són els fets que més ha admirat, Sr. Cardenal, d’aquest arquitecte i home de gran fe que fou Antoni Gaudí?

 Penso que el meu procés deu ser semblant al procés de moltes persones. Quan contemplem el temple de la Sagrada Família mentre es va construint, amb la seva bellesa i la seva grandiositat, ens fixem en l’arquitecte que el va projectar en la seva totalitat. Ens fixem en un arquitecte genial. I el perill que tenim és el de quedar-nos només amb l’arquitecte i no passar a Antoni Gaudí com a cristià, com a servent de Déu, que té oberta la causa de beatificació. Com a arquitecte, realment jo quedo sempre admirat, no només de la Sagrada Família, sinó també de les altres obres que té, de la bellesa, dels detalls. S’ha dit que ha estat el Dant de l’arquitectura, i també podríem dir que ha estat un Miquel Àngel, perquè Gaudí ha fet moltes coses, des del disseny a l’escultura. Però no podem oblidar que és també un cristià i, a mida que he anat coneixent millor a Gaudí, he descobert també la seva dimensió de cristià. D’home compromès amb el seu temps, amb l’Església i també amb la societat, que se li va proposar entrar en la política, cosa que no va voler fer;  d’home dedicat al seu art i a la seva família com a home solter,  al seu pare viudo i a la seva neboda fins que aquesta també va morir i va anar cap a la casa del Pare. Gaudí era un geni, però va renunciar a grans projectes que li havien ofert a París i a Nova York, per tal de dedicar-se només a la Sagrada Família; va viure pobrement i va voler morir a l’hospital dels pobres i no va voler que el portessin a un altre hospital.

L’esperit romà de les diòcesis catalanes

Què hauríem de fer, Sr. Cardenal, per tal d’apropar-nos a la figura del Papa quan vingui i retre-li homenatge?

 Hem de tenir en compte que el nostre país, Catalunya, sempre ha donat molta importància a la “romanitat”. El Papa és bisbe de Roma i com a bisbe de Roma té una missió al servei de tot el món, tant en l’aspecte espiritual com en altres aspectes de la convivència social i en bé de la humanitat, com la promoció de la dignitat de la persona humana, els drets fonamentals de la persona, el desenvolupament dels pobles més pobres, etc. En aquest sentit, em plau subratllar la particular significació eclesial que ha tingut per a la nostra tradició cristiana  la incorporació en l’article novè del Credo català de l’adjectiu “romana”, per qualificar l’Església catòlica, introduït ja entre els segles XVII i XVIII. Realment, la consciència de “romanitat” ha estat i és una característica ben present a les nostres diòcesis catalanes i és una característica fortament arrelada en les nostres terres i de forma rellevant a partir del segle XIX. Amb la influència, per exemple, de les missions populars promogudes per Sant Antoni Maria Claret, també per l’obra de Jaume Balmes, per les pastorals del bisbe Torras i Bages i per la renovació litúrgica que trobà el seu impuls més decisiu en el primer Congrés Litúrgic de Montserrat de l’any 1915. Ara, amb la visita apostòlica de Benet XVI a Barcelona, volem reafirmar aquesta consciència  de catolicitat i, per tant, de comunió de les nostres Esglésies diocesanes amb el Papa, el qual, segons la bella expressió de Sant Ignasi d’Antioquia, “presideix l’Església en la caritat”, com a successor de Pere i bisbe de Roma. Tot això em sembla que ens ho donarà aquesta visita del Papa Benet XVI:

Sr. Cardenal, una pregunta una mica atrevida, com viu vostè personalment aquesta preparació de la visita del Papa?

 Amb una actitud constant i creixent d’agraïment al Papa, com li he manifestat en diverses ocasions, tant per escrit com de paraula en algunes de les audiències que he tingut. Sempre li he manifestat el meu agraïment i l’agraïment de tota la diòcesi de Barcelona. Però a la vegada també ho visc intensificant la meva pregària. Com a pastor i també com a cristià que sóc. Tots els cristians hem de pregar, la pregària és molt important. Pregària pel Papa, però pregària també perquè aquesta visita sigui molt profitosa per a tots nosaltres. La visc pensant en els detalls de la preparació, amb la comissió organitzadora que presideixo, amb molt de treball i mirant de preparar-ho tot de la millor manera. I sobretot desitjant que sigui ben profitosa  en l’aspecte espiritual i pastoral per a tots els cristians i per a totes les institucions. Penso en les parròquies, en les comunitats cristianes, en els religiosos i religioses, per a tots els moviments i les associacions. Que sigui una visita ben profitosa i que això s’esdevingui en el context i en el marc de la nostra vida eclesial quotidiana, que és el Pla Pastoral que tenim per anar-lo aplicant. Com saben tots els diocesans aquest Pla Pastoral té tres objectius, però n’hi ha un de fons que és molt important, que és fer que la pastoral diocesana sigui més missionera i més evangelitzadora.

Presència més intensa de l’Església

Què significa la visita de Benet XVI per a la nostra ciutat de Barcelona, per als cristians i, com ha dit, per als ciutadans de casa nostra?

Jo penso que significa una presència d’Església més intensa, perquè tindrem aquí aquell que, com a successor de Pere, presideix la comunió de totes les Esglésies locals, esteses d’Orient a Occident. A la vegada, per a tots nosaltres, significa la presència de l’Església enmig del món, enmig de la nostra societat, enmig de la nostra ciutat. I això ens ha de fer prendre consciència del servei que el Sant Pare realitza en bé de l’Església, però –repeteixo- també en bé de molts aspectes fonamentals de la convivència social en el nostre món, interessant-se el Papa pels grans temes de fons que ens preocupen: la dignitat de la persona, la pau, el desenvolupament dels pobles, la fam, la violència, la guerra i la pau… I també els temes culturals, sobre els quals el Sant Pare hi està molt interessat, perquè en definitiva són les idees les que porten el món  i porten la nostra actuació, i un relativisme desorientador malmet la nostra vida, treu sentit a la nostra existència, no sabem exactament cap on anem i què hem de fer i quin és el sentit de la nostra vida. El Sant Pare ens està dient que vivim enmig d’un materialisme molt gran, d’una cultura relativista i d’una manca de sentit de la transcendència, de fer una convivència “com si Déu no existís”. I tot això no ens ajuda a realitzar-nos com a persones i no ens ajuda a estimar-nos una mica més els uns als altres. La mateixa crisi econòmica que estem vivint, en el fons és una crisi de valors, i també és una crisi religiosa, perquè és Déu el qui ens diu que ens hem d’estimar els uns als altres i hem de compartir les coses amb més justícia i més fraternitat.

Vostè preveu que els missatges del Papa aniran per aquests camins que acaba de citar?

 Els missatges del Papa ens enriquiran moltíssim; ens enriquiran en la nostra vida cristiana i en la nostra Església diocesana, en les Esglésies locals de Catalunya i en les Esglésies d’Espanya, perquè el Papa també anirà a Santiago de Compostel·la. Penso que també ens ajudaran per a aquesta església de la Sagrada Família, aquest temple majestuós, que és per al culte, i per això ve el Papa, per dedicar-lo a Déu, per celebrar-hi l’eucaristia i els demés sagraments, per trobar-se amb Déu nostre Senyor en la pregària i en el silenci els cristians i les cristianes… Però a la vegada és un temple obert a tothom, obert a tota persona de bona voluntat que el pugui visitar. La paraula del Papa penso que ens ajudarà també a l’acolliment de totes les persones, de persones que potser no creuen en Déu, al diàleg entre fe i cultura, al diàleg amb el món, la valoració de la bellesa com un camí que porta cap a la transcendència i cap a Déu. Penso que el Papa parlarà de totes aquestes coses. Fonamentalment, em sembla que parlarà de la família –perquè el nostre temple és una icona de la família de Déu i de la família humana-, de la família formada per tots els pobles el món i a la vegada penso que parlarà de la bellesa com un camí, com ja he dit abans,  que porta cap a la transcendència i cap a Déu. Com ha dit un autor important, el món no pot viure sense la bellesa.

Vers la beatificació de Gaudí

Ja ho ha dit abans, Sr. Cardenal, però creu que la visita serrà un motiu per a donar a conèixer aquesta gran figura de Gaudí, com a home i com a cristià, per exemple, devot de l’eucaristia?

 Penso que sí. Almenys això és el que desitgem. Per a tots els diocesans i per a totes les diòcesis de Catalunya i de la resta d’Espanya hem preparat a la nostra arxidiòcesi unes catequesis. Tres són sobre la missió que el Papa té en l’Església, per a conèixer una mica millor el ministeri de Pere i dels seus successors. Dues d’aquestes catequesis són sobre Gaudí, com a home, com a ciutadà, i com a cristià, com a servent de Déu que té una causa de beatificació oberta, que ja ha superat el procés diocesà i es troba a Roma. I dues catequesis més sobre la Sagrada Família. Aquestes dues catequesis sobre Gaudí penso que ens ajudaran a conèixer-lo millor, perquè sempre veiem més en ell l’ arquitecte genial que no el cristià digne d’imitació. Ens ajudarà a equilibrar les dues dimensions citades, perquè Gaudí vivia de l’eucaristia diària, de la litúrgia de les hores. Penso que Gaudí es va anar fent cada vegada més cristià tot fent el temple de la  Sagrada Família.

Podria ser que el Sant Pare baixés a la cripta de la Sagrada Família per visitar la tomba d’Antoni Gaudí?

 Està tot molt cronometrat i no hi ha massa temps. La missa per a la dedicació del temple i de l’altar començarà a les 10 del matí. A les 12 està previst que el Papa resi l’angelus per a tot el món des de la façana del naixement, per saludar també tots els qui hauran seguit l’eucaristia des de fora del temple. Si no hi ha temps per baixar a la cripta, des de la nau, hi ha uns finestrals des dels quals el Papa podrà veure la cripta i per tant també el sepulcre de Gaudí.

La presència dels fidels al temple i a l’entorn

Com es podran col·locar tantes persones a dins o a l’entorn del temple?

 Aquesta és la pregunta del milió, i molt difícil de contestar. A dintre hi cap molta gent, unes nou mil persones. Però n’ hi haurà moltes més que hauran d’estar fora, a l’entorn de la Sagrada Família, que es preveu que pugin seure i seguir la cerimònia a través de pantalles gegants. Mirarem de satisfer tots els desigs, encara que preveiem que serà una mica difícil de poder-los  satisfer. El cor està situat a trenta metres d’alçada i hi caben uns mil cinc-cents cantaires, moltes d’elles veus blanques. Mirarem de fer-ho tot de la millor manera possible. Però volem que sigui tot el poble el que participi en els cants de la celebració. I el diumenge dia 7 al matí hem pensat que no hi haurà misses a les parròquies, a fi que els preveres puguin venir a concelebrar i que els seus feligresos també puguin venir. Però hi hauran misses suficients els dissabte a la tarda i el diumenge a la tarda per les persones que no puguin participar a la missa del Papa.

El dissabte 6 de novembre, el Sant Pare vindrà a Barcelona i serà hoste de vostè.

 Sí, això ens honora molt. Mai en la meva vida havia pensat que pogués acollir el Papa a l’arquebisbat de Barcelona. Però el Papa ve a casa seva, tota l’Església és casa seva.

Vostè anirà també amb els altres bisbes a Santiago de Compostel·la?

 Sí. Aniré a Santiago. I, quan el Papa arriba, passo a formar part del seguici del Papa amb el president de la CEE, l’arquebisbe de Santiago i el nunci. I per això podré viatjar amb l’avió de Benet XVI quan vingui des de Santiago a Barcelona.

Espera que grups de les diòcesis de Catalunya i d’altres llocs puguin estar presents a la Sagrada Família?

 Ho espero i ho desitjo. Hem fet un cartell amb la Sagrada Família que ressalta sobre la ciutat de Barcelona i el Papa amb els braços oberts, acollint-nos a tots nosaltres. I només té aquestes paraules (un cartell ha tenir poques paraules): “Amb el Papa a la Sagrada Família. 7 de novembre de 2010”. Res més. Tant el cartell com les catequesis, de les que ja he parlat, les hem fet en català i en castellà, i es distribuiran a totes les diòcesis que ho demanin. Sobretot, encara que no exclusivament, hi esperem feligresos de les diòcesis catalanes, amb les que tenim sempre més contactes.

És cert que si el Sant Pare va a Santiago es deu a les gestions que vostè va fer davant del Sant Pare perquè vingués a Barcelona?

 Jo vaig convidar el Sant Pare a venir a Barcelona i al final va ser possible. Va ser la invitació del pastor d’una Església local al Sant Pare. Acceptada la invitació pel Sant Pare, es va comunicar a les autoritats civils. I, donat que hi havia un Any Sant a Santiago, es va veure pertinent afegir, a la visita a Barcelona, la visita a Santiago de Compostel·la. I per això, el Sant Pare surt de Roma el dissabte, va a Santiago, i de Santiago ve a Barcelona.

Visita a una obra diocesana

Hi ha algun altre acte previst del Sant Pare durant la seva estada a Barcelona?

Hi ha un acte que ja ha estat acceptat i que complementa l’acte del matí, que naturalment és molt important. El Papa, a la tarda, visitarà les famílies d’una institució canònica diocesana, situada al Guinardó, de la que tenen cura les Religioses Franciscanes dels Sagrats Cors, i que s’anomena l’Obra Benèfica del Nen Déu. El Papa desitja estar al costat d’unes famílies que tenen unes necessitats especials en l’educació dels seus fills, de famílies que tenen fills amb la síndrome de Down, fils que han nascut i que els seus pares els estimen i els ajuden. Tenen una escola, un centre d’acolliment de dia, un taller ocupacional  i una residència que es  desitja ampliar. I el Sant Pare beneirà la primera pedra d’aquesta nova residència.

Si no és indiscreció, recordant que una vegada em va presentar el seu senyor pare, li voldria preguntar què diria el seu pare, un home tan actiu que viatjava per tot Espanya, de tots aquests esdeveniments?

 El meu pare tenia molt sentit de la iniciativa, de la creativitat, de l’humor. Jo penso que el meu pare mai havia pensat que jo fos arquebisbe de Barcelona, que jo fos cardenal i que, amb la meva senzilla invitació, el Papa l’acceptés. El Sant Pare ve per la meravellosa església que és la Sagrada Família. Però també ve com a expressió del seu afecte a la nostra diòcesi i a la nostra ciutat. És una expressió d’afecte, de benvolença i d’estimació. Així m’ho ha manifestat ell en moltes ocasions, quan he tingut oportunitat de poder-lo veure i poder-li parlar de Barcelona. Això ho hem de posar en relleu.

Tres peticions del Sr. Cardenal Arquebisbe

Vol afegir alguna cosa més, Sr. Cardenal, per als nostres oients?

En primer lloc, els demano que es preparin molt, en el sentit de viure la seva vida cristiana, la seva vida ciutadana, com a persones i com a cristians, de la millor manera possible i realitzant els seus compromisos en l’Església i en la societat. En segon lloc, jo demano també que participin en tots els actes que hi hauran el dia 6 al vespre i el dia 7, fonamentalment a la Sagrada Família, però també quan el Papa passi pels carrers, anant o tornant d’un lloc o un altre, que vinguin també i que el saludin. El Papa deixa el Vaticà i ve cap a aquí. I això és un esforç. El Papa tenia moltes raons per poder dir que no a la invitació que li vaig fer. El Papa surt del Vaticà per venir. Sortim nosaltres de casa, sortim dels nostres pobles, sortim de les nostres ciutats, per acollir-lo pels carrers i en els llocs on el Papa faci les celebracions. Demano també la pregària pel Sant Pare, per totes les seves intencions i a la vegada una valoració del seu ministeri. Un ministeri difícil, delicat, necessari, que a vegades no coneixem prou. I que li diguem que li agraïm de cor aquest servei, perquè és un servei  no fàcil i per altra part molt preuat i molt necessari, sobretot el de ser principi i fonament de la unitat dintre de la diversitat de l’Església, estesa d’Orient a Occident, amb molt milions de cristians de cultures i de ètnies molt diferents, un ministeri amb el que el Papa, amb l’assistència de l’Esperit Sant, ens ajuda a tots.

Entrevistat per Mn. Josep M. Alimbau per al programa “Valors humans: objectiu l’home”, emès el diumenge 4 de juliol de 2010