De Lampedusa a Lesbos
El fet deplorable és que som una societat, on la globalització de la indiferència ens ha manllevat la capacitat de plorar!
Dos gestos i dos pobles, que pràcticament abracen els ja més de tres anys de pontificat del papa Francesc al capdavant de l’Església catòlica. Dos gestos i dos pobles ben significatius. Dos gestos plens d’humanitat i dos pobles que acullen un terrible drama humà d’individus i famílies senceres que fugen de l’horror de la guerra, de la persecució, de la injustícia i de la fam. Un desarrelament total, resultat de la indiferència d’unes polítiques que tenen la solució i no la apliquen.
A Lampedusa, el papa Francesc va destapar un drama que avui continua: «Immigrants morts al mar, en aquelles barques que en lloc de ser un camí d’esperança han estat un camí de mort.» Demanava perdó per no plorar aquests morts i, preguntant-se qui és responsable d’aquesta sang, es lamentava dient que «al món, avui ningú no se sent responsable d’això», que «hem perdut el sentit de la responsabilitat fraterna». El fet deplorable —afegia— és que som una societat, on «la globalització de la indiferència ens ha manllevat la capacitat de plorar!».
Lesbos, la porta d’entrada més important d’immigrants i refugiats d’Europa, ha acollit el papa Francesc. Ell ha dit que hi ha anat per atreure l’atenció del món davant d’aquesta crisi humanitària i per implorar una solució. «Tots sabem per experiència —ha dit— amb quina facilitat alguns ignoren els sofriments dels altres o, fins i tot, arriben a aprofitar-se de la seva vulnerabilitat.» A Lesbos ha fet una crida urgent a la responsabilitat i a la solidaritat internacional, manifestant que Europa és la pàtria de tots i que qualsevol que hi arribi ho ha de poder experimentar.
El papa Francesc, posant el dit a la nafra d’aquesta situació inhumana, ha volgut fer veure al món sencer que la solució depèn del compromís de cadascú i de la voluntat política dels estats. Aquest és el seu missatge: «No perdeu l’esperança! El major do que ens podem oferir és l’amor: una mirada misericordiosa, la sol·licitud per escoltar-nos i entendre’s, una paraula d’ànim, una pregària.»
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona
