De la mort a la vida
La clau d’interpretació ha estat la creu de Crist, de la qual el papa Francesc ens deia el Divendres Sant que és “símbol de l’amor diví i de la injustícia humana, icona del suprem sacrifici per amor”
«Que pessimistes sou quan contempleu l’existència com si provinguéssim de la vida i caminéssim cap a la mort…» Una advertència com aquesta fa pensar que, certament per a molts, la concepció de la vida és també així de pessimista o fatalista. Una visió totalment contrària a la fe cristiana que, enfrontant-se a la mort, s’encamina cap a la Vida i sap bé que els seus passos reben la força de l’amor i el coratge de l’esperança. La resurrecció de Jesús ens ho confirma del tot i és el fonament de la nostra fe en Ell i en la Vida per sempre.
La clau d’interpretació ha estat la creu de Crist, de la qual el papa Francesc ens deia el Divendres Sant que és «símbol de l’amor diví i de la injustícia humana, icona del suprem sacrifici per amor i de l’extrem egoisme per niciesa, instrument de mort i via de resurrecció, signe d’obediència i emblema de traïció, patíbul de persecució i senyera de victòria». Una creu que avui segueix alçada i en ella molts germans i germanes nostres hi són clavats, assassinats, cremats vius, degollats i decapitats per les bàrbares espases i el silenci infame. I una llarga llista que descrivia amb tot detall, des dels delictes contra la casa de tots fins els qui profanen el nom de Déu i l’utilitzen per a justificar la seva inaudita violència. Jesús, patint la mort, l’ha vençuda ressuscitant.
A l’homilia del dia de Pasqua i en totes les que hi segueixen, centrem la pregària i la reflexió en la resposta que ens dóna Jesús ressuscitat quan ens parla al cor i ens fa mirar endavant obrint-nos al sentit de la vida. Jesús ressuscitat és el gran signe i, àdhuc sense merèixer-ho, ens en fa partícips. Primer els apòstols, després l’Església fonamentada en ells i, tot seguit, qualsevol persona que s’obre confiadament a l’acció de Déu i deixa que actuï en ella. Quin misteri tan gran de l’amor que ens té: ens fa deixar enrere la mort i ens mostra el camí cap a la vida. Ara, cinquanta dies de temps pasqual per contemplar-ho i viure-ho amb goig.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona
