De col·laboradors a corresponsables
La crida és a ser deixebles missioners, entusiastes seguidors de Jesús, apassionats per viure la fraternitat eclesial i amb el gust espiritual de ser poble
Blog del Bisbe Sebastià Taltavull
Ens afecta a tots els batejats. La crida és a ser deixebles missioners, entusiastes seguidors de Jesús, apassionats per viure la fraternitat eclesial i amb el gust espiritual de ser poble. Bisbes, preveres i diaques, acompanyants del ramat que, com diu el papa Francesc, té el seu olfacte per trobar nous camins. Els laics i laiques cristians ho poden viure quan reben la confiança dels seus pastors i són convidats a exercir la pròpia corresponsabilitat dins l’Església i no quedar relegats al nivell de col·laboradors.
Va bé refrescar la lletra i l’esperit del Vaticà II quan diu que «els laics, d’acord amb els coneixements, la competència i el prestigi de què frueixen, tenen el dret, i fins i tot a vegades el deure, de manifestar el parer sobre aquelles coses que afecten el bé de l’Església», i també, que «els pastors reconeguin i promoguin la dignitat i la responsabilitat dels laics dins l’Església; que es valguin de bon grat de llur prudent consell, que els encomanin confiadament tasques al servei de l’Església i que els deixin llibertat d’acció i de moviments; més encara, que els encoratgin perquè emprenguin altres tasques per pròpia iniciativa» (LG 37).
La raó d’aquesta corresponsabilitat és sacramental, ja que és pel baptisme i la confirmació que tots compartim una mateixa missió que ens fa iguals i alhora complementaris. És per això que tots tenim un lloc concret i una missió ben específica dins el Poble de Déu. Hi ha una riquesa espiritual i una acció solidària que encara està per descobrir si posem rostre missioner a les parròquies i grups cristians, si assumim la coratjosa opció de servir la fe de les persones tot cultivant la pròpia.
Sigui en el cor de la gran ciutat o en el dels pobles, pastors i laics tenim una missió ben definida i complementària, viscuda i treballada amb la llum de la Paraula de Déu i la força dels sagraments, i amb aquella presència enmig de la societat que assegura el diàleg amb tothom. Ser corresponsables és tot un signe de maduresa.
