Coherència personal
El secret de la coherència neix d’una vida basada en la netedat del cor. La pregària feta amb aquesta actitud de benaurança evangèlica ens mostra que només s’arriba a Déu quan l’amor de donació arriba al pròxim

Jesús ens pregunta per la nostra coherència. No pels resultats aparents del que fem, sinó pel que som i per la voluntat de viure arrelats en l’Evangeli, per la qualitat del nostre esperit unit al seu Esperit. Som interrogats per la transparència de la nostra actuació, per la netedat de les nostres intencions, per la lleialtat a la paraula donada, per la fidelitat als compromisos contrets, acceptats amb tota confiança. El secret de la coherència neix d’una vida basada en la netedat del cor. La pregària feta amb aquesta actitud de benaurança evangèlica ens mostra que només s’arriba a Déu quan l’amor de donació arriba al pròxim.
Tanmateix, ens adonem més que mai de les mancances i els encerts de la nostra civilització i la constatació que en fem és la d’una apressant necessitat d’espiritualitat. Per això, no podem renunciar a aquell ideal evangèlic que va més enllà dels nostres esquemes i que ens ajuda a trobar el Déu de Jesús en el cor de la vida, el qui per damunt de tot ens mou a estimar. Així arribem a viure la solidaritat humana, sempre fonamentats en Ell.
De fet, això és estimar les persones i estimar el seu entorn amb un amor generós i gratuït, sentir-se membre viu de la societat que formem i deixar-se interpel·lar pels esdeveniments i les situacions de cada dia, amb la consciència de la corresponsabilitat del que succeeix i de tot el que s’hauria de canviar segons el model evangèlic.
El qui viu amb aquest fonament es compromet en la construcció del present i del futur que només es realitza plenament en Déu. Per això, la coherència entre la fe i la vida no sols es concreta en l’acció, sinó també en l’esperança que contagia i en la celebració que joiosament comparteix en comunitat. Per al seu equilibri, la vida cristiana necessita la pregària i la lectura creient de la vida a la llum de la Paraula, de la celebració del Déu que hi és i actua eficaçment, i del compromís que transforma la realitat diària en el seu Regne, entre la qual s’hi va obrint pas.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona