Carlos M. Galli: “Els pobres estan en el cor de Déu i, per això, han d’estar en el cor de l’Església”
El teòleg i autor de 'Dios vive en la ciudad', seguint la pastoral marcada pel Papa Francesc, aconsella a l’Església “ser una casa que promogui el pluralisme de la ciutadania sense discriminacions”
L’última ponència de la primera fase del Congrés Internacional de Pastoral de les Grans Ciutats ha anat a càrrec del teòleg argentí Carlos Maria Galli, que ha basat la seva conferència en la misericòrdia maternal de l’Església envers els pobres i oblidats en la gran ciutat. “Sóc l’últim, així que espero no contribuir a una becaina prèvia al dinar”, ha bromejat el professor d’eclesiologia abans de començar.
Context mundial
Les majors megalòpolis són ciutats d’Amèrica Llatina i, per això, des de 1965, ja s’havia desenvolupat la pastoral urbana en les quatre conferències episcopals del continent. Es tractava d’inculturitzar l’Evangeli en la cultura urbana. Ara, aquest desafiament es trasllada també a Europa i a altres continents.
Francesc, pastor i pastoralista
El Papa diu que “somia amb una opció missionera que ho transformi tot”. Una Església centrada en la missió és una Església en sortida, però “només si s’està centrat en Déu es pot anar a les perifèries del món”. Segons el teòleg argentí, “el Papa Francesc és el primer successor de Pere que ve d’una ciutat contemporània i immigrant”. El Sant Pare, en paraules de Carlos M. Galli, ha estat escollit per “completar les reformes del Concili Vaticà II” ja que l’Església, per la seva naturalesa, és missionera.
Francesc és popular en el poble de Déu: quan demana que resin per ell, a nivell eclesiològic, significa que necessita del poble de Déu i que aquest és imprescindible en la seva càtedra.
Déu viu a la ciutat
Déu no està present només en la ciutat, també en les perifèries, en els camps, en els suburbis. Déu sempre està, la fe és l’ull per a percebre’l. Però també se l’ha de descobrir en els signes de la seva absència, que és absència-presència. És lògic, però, que a les ciutats costi trobar Déu. El Déu amagat es presenta allà on és marginat: pronuncia la seva veu en el silenci i la seva màxima bondat en la seva mínima expressió.
L’Església, en aquest sentit, està cridada a ser una casa que promogui el pluralisme de la ciutadania sense discriminacions, a ser hospitalària amb tothom, ja que “els pobres estan en el cor de Déu i, per això, han d’estar en el cor de l’Església”. Aquest és el nucli de la teologia del Papa Francesc: “Déu està en el cor del món. El cor dels pobles és el santuari de Déu.”
